Potser molts de vosaltres no sabeu ben bé a què ens referim, quan parlam sobre la qualitat de l’aigua de la mar. Us pot semblar un tema tècnic i allunyat del vostre dia a dia, però la qualitat de l’aigua és essencial per a la salut de la mar i per a la nostra.
Determina si les aigües de les nostres platges continuaran sent transparents, si tendrem praderies sanes, si la pesca tendrà futur i si podrem mantenir un model de convivència amb el territori que no vagi en contra de la pròpia mar. En definitiva, la qualitat de l’aigua de la mar és la base que sosté la riquesa natural, social i econòmica de les Illes Balears.
De què parlam, quan parlam de qualitat de l’aigua?
Parlam d’un conjunt de factors (físics, químics i biològics) que ens indiquen si l’aigua pot mantenir un ecosistema sa. Dit d’una altra manera: és comprovar si hi ha massa contaminants, massa nutrients, massa residus… o si, al contrari, la mar té la capacitat de mantenir la biodiversitat que li és pròpia. Si l’aigua perd aquesta qualitat, la vida marina es ressent, i nosaltres també.
No podem tenir ecosistemes sans amb una elevada biodiversitat sense una bona qualitat de l’aigua. Protegir espais, tampoc no ens serviria si no hi ha una bona qualitat de l’aigua. És per tant un requisit imprescindible abans de qualsevol altra estratègia de conservació.
La primera regla per recuperar la mar: deixar-la respirar
Sovint pensam que cuidar la mar vol dir fer grans projectes. Però la ciència és clara: el millor que podem fer és eliminar les pressions que la danyen. És el que s’anomena restauració passiva. Ho hem vist a les reserves marines: quan s’hi deixa de pescar, els peixos tornen, les poblacions es refan i la vida recupera espai. Passa el mateix amb la qualitat de l’aigua: quan frenam les agressions, la mar respon.
Les aigües costaneres de les Illes Balears són un patrimoni natural immens, però també un termòmetre del nostre model de convivència amb el territori. La transparència de les aigües, la salut de les praderies de Posidonia oceanica, o la presència d’espècies sensibles, ens diuen molt més del que sembla: ens indiquen si el que feim a terra i a la mar (a les nostres ciutats, en la gestió dels residus, de les aigües residuals, o en el turisme i la nàutica) està en harmonia amb la mar o, al contrari, si la pressiona fins al límit.
I com està l’aigua de les Illes Balears?
Les dades dels darrers anys apunten cap a una tendència preocupant: la qualitat de les nostres aigües minva progressivament. I les causes són múltiples i acumulatives:
– Abocaments d’aigües residuals i d’aigua de pluja mal tractada.
– Desbordaments després de tempestes.
– Nutrients i matèria orgànica que arriben des del clavegueram, de foses sèptiques o d'embarcacions nàutiques.
– Contaminació difusa: plàstics, metalls pesants, hidrocarburs, cremes solars, pintures de vaixells.
– Impactes físics com dragats, fondejos o obres a la costa.
– I, com a capa final, el canvi climàtic: menys oxigen, aigües més calentes, més episodis crítics.
Tot això no és una llista abstracta. Té conseqüències reals: afecta la biodiversitat, les praderies de posidònia, la pesca, el turisme i, en definitiva, la nostra relació amb la mar.
També hi ha bones notícies
Disposam d’exemples on les polítiques valentes han funcionat. A indrets on s’ha millorat el tractament d’aigües o s’han reduït impactes, la vida marina ha respost amb força. Són casos que demostren que la mar és generosa quan la deixam recuperar-se.
I ara què? Solucions, col·laboració i valentia
No es tracta només de diagnosticar problemes, sinó de cercar camins compartits. Administracions, científiques, entitats conservacionistes i ciutadania tenim un objectiu comú: revertir aquesta tendència. I tenim coneixement i tecnologia per fer-ho.
Però la informació científica no serveix de res si no arriba a la gent. Necessitam que formi part del debat públic, que ens ajudi a entendre per què una platja tèrbola no és “mala sort”, sinó un avís. Que inspiri polítiques que mirin més enllà del titular fàcil i que orienti decisions quotidianes.
La qualitat de l’aigua no és només una qüestió ambiental. És un indicador de com convivim amb el territori. És un mirall que ens torna la imatge del model que volem: un de sostenible i respectuós, o un de curtterminista i degradant. Avançar cap a una nova manera d’entendre la mar significa assumir que tots hi tenim un paper. Que la mar ens parla constantment a través de la seva transparència, de les seves praderies, de la seva temperatura. La pregunta és: l’estam escoltant?
Raquel Vaquer - Coordinadora Informe Mar Balear
