Notícies

L’erosió i l'empitjorament de la qualitat de l'aigua amenacen les platges.

Publicat 26.05.2022

Compartir

L’erosió i l'empitjorament de la qualitat de l'aigua amenacen les platges.

L’erosió i l'empitjorament de la qualitat de l'aigua amenacen les platges de les Illes. 

Un 20 % de les platges de Mallorca i Formentera estan en retrocés, i disminueix la qualitat excel·lent de les aigües de bany. 

L'Informe Mar Balear 2022 ha recopilat informació actualitzada sobre l'estat de les platges de les Illes. Les conclusions més rellevants són: 

  • La càrrega d'usuaris sobre les platges —ecosistemes molt fràgils— ha crescut un
    35 % en els últims 20 anys. 
  • Les platges urbanes (com per exemple s’Arenal, cala Millor, cala Blanca, cala en Porter) mostren una major erosió.
  • Empitjora la qualitat de les aigües de bany des del punt de vista sanitari.
  • Cal establir sistemes per fer un seguiment continu sobre l’evolució ecològica d’un major nombre de platges.
  • Per aconseguir una millor gestió de les platges cal combinar informació sobre l'evolució sedimentàriai la capacitat de càrrega, i tractar els problemes d’erosió amb accions més econòmiques i sostenibles a llarg termini.

Aquestes són algunes de les conclusions del capítol “Platges” de l’Informe Mar Balear 2022. Les platges formen sistemes complexos, dinàmics i molt fràgils que aporten beneficis ecològics i econòmics a la societat balear. Ajuden a protegir el litoral i són un dels principals atractius turístics de les Illes. Les construccions i una alta càrrega d'usuaris amenacen el seu balanç sedimentari. Per establir una gestió adequada de les platges, és necessari conèixer la seva evolució sedimentària, la freqüentació per terra i mar, i tenir un control sanitari de les aigües de bany. 

Les platges urbanes pateixen una major erosió i es recuperen pitjor enfront dels temporals. 

  • Les construccions a platges (ports, aparcaments) i el trànsit d'usuaris modifiquen els paràmetres naturals de sedimentació. Per exemple s’Arenal i sa Ràpita acumulen sediment a les zones de port, mentre que les altres zones mostren erosió. Es Trenc mostra un major retrocés a les zones de major pas d’usuaris. 
  • Entre 2002-2012, Mallorca i Formentera mostren un 20 % de les platges amb retrocés a la línia de costa, mentre que Menorca i Eivissa ho fan en un 10 %. 
  • Cala Millor i Cala Deià mostren retrocés, la primera a conseqüència de rehabilitacions dirigides al turisme i esbarjo, i la segona a conseqüència d'un onatge més intens.  
  • Estudis de les línies de costa de 52 platges de Menorca mostren un major retrocés a cala Blanca, platja de Llevant de Son Saura, cala en Porter, sa Caleta i platja de Son Saura. Les que més han avançat són es Canutells, Punta Prima i es Grau. 
  • És necessari incloure informació més actualitzada dels estudis sedimentaris de platges. 

L’any 2021 disminueix la qualitat de les aigües de bany de les Illes Balears. 

  • Eivissa és l’illa que presenta un major percentatge de zones de bany amb una qualitat inferior a excel·lent. 
  • Les aigües de Formentera presenten una qualitat de bany excel·lent, mentre que a Menorca hi ha una platja (sa Caleta) amb qualitat insuficient. 
  • L’any 2021 s’han registrat 47 incidències de recomanació de no bany i 12 de prohibició de bany. Això suposa un 28% més d'incidents (13 incidències) que en 2020.  

Augmenten els usuaris de les platges de Menorca, tot i arribar menys turistes a l'illa. 

Des de 2001 l’OBSAM i el Consell Insular de Menorca fan recomptes d’usuaris i d’embarcacions recreatives ancorades a platges de Menorca.  

  • L’any 2021, Menorca va rebre un 15 % menys de turistes que l’any 2019 (prepandèmia). Així i tot, va continuar augmentant el nombre d’usuaris a les platges. 
  • L’any 2021 s’assoleix el màxim nombre d’usuaris comptabilitzats: 31.805 persones; un 17 % més que l'any 2019 (prepandèmia). 
  • La superfície d’arena òptima per usuari ha de ser 10 m2a platges verges i 5m2a platges urbanes. Les platges amb menor superficiedisponible per banyista (< 3 m2/usuari) són les platges urbanes i verges amb algun tipus de servei: Binidalí, cala Mitjana, Macarella, Tirant-Platges de Fornells, Sant Adeodat i Son Xoriguer.
  • Des de 2010 la càrrega mitjana que suporten les platges de Menorca es troba per damunt del límit òptim (> 100 % de capacitat de càrrega).
  • Són necessàries dades sobre els usuaris de platges de la resta de les Illes (Mallorca i Pitiüses).  


L’any 2021 es va registrar el major nombre d’embarcacions ancorades a les platges de Menorca en els darrers 20 anys. 
Els navegants recreatius prefereixen platges sense urbanitzar.  

  • El major nombre d’embarcacions recreatives comptabilitzades es donen a La Vall-es Bot i es Tancats, Son Saura-Bellavista, Santandria, i Macarella-Macarelleta.  
  • L‘any 2021, 12 platges registren > 40 embarcacions, el que suposa el doble de platges que en 2020.  
  • La major càrrega nàutica un mateix dia de 2021 es dona a: la Vall-es Bot i es Tancats (141 embarcacions), Son Saura-Bellavista (82), Santandria (82), i Macarella-Macarelleta (72).  

L’Informe Mar Balear (IMB) és un projecte col·laboratiu on participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per tal de poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits d’informació de la recerca marina. El projecte acaba de complir 3 anys. La primera edició (2020) es va publicar en paper i es va presentar al Parlament de les Illes Balears. Per la segona edició (2021) es va passar al format digital, amb la pàgina web www.informemarbalear.org on es posa tota la informació disponible a l'abast de tothom. En aquesta tercera versió, els 10 capítols dels quals consta l’IMB s’aniran actualitzant al llarg de l'any. 

Més informació i contactes:  

Enllaç al dossier de premsa 

Natalia Barrientos (Investigadora Informe Mar Balear): +34 680 74 89 92 natalia.barrientos@marilles.org 

Raquel Vaquer-Sunyer (Coordinadora Informe Mar Balear): +34 656 85 46 80 raquel.vaquer@marilles.org 

Guillem Xavier Pons Buades (Expert evolució sedimentària a platges; UIB, SHNB): +34 971 172 846 
guillemx.pons@uib.es 

Félix de Pablo (Tècnic en Biodiversitat; Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca; encarregat dels informes d’usuaris i ancoratges a platges de Menorca): +34 971 35 60 50 (Ext. 6537) felix.depablo@cime.es