Marga Font: "Arxipèlag blau" és una sèrie única que pot sensibilitzar a vàries generacions sobre la importància de protegir la mar

Marga Font és de Cornellà de Llobregat i fa més de 25 anys que viu a Mallorca. Va venir-hi per fer feina a Greenpeace i, enamorada de l’illa i de la gent que hi viu, hi va quedar. Avui treballa com a periodista freelance i, entre d’altres feines i projectes, fa de guionista a sèries d’IB3 com ‘Passejades’ o ‘A Muntanya’. Ella mateixa reconeix que "he tingut la sort —tan immensa com la mar— de col·laborar en el guionatge d’‘Arxipèlag Blau’, integrada en un equip molt ampli". L’apassiona treballar en temes vinculats amb la natura, el territori i el patrimoni de les Illes, s’hi deixa la pell i s’hi sent a gust.

‘Arxipèlag Blau’ ha estat l’estrena més exitosa que ha fet IB3 enguany. Esperaves aquesta rebuda?

És una noticia extraordinària, en molts sentits. Primer, perquè l’esforç invertit en la sèrie és descomunal: gairebé tres anys de feina intensa i il·lusió d’un gran equip, gran tant en el sentit de fabulós com en el del nombre de persones que hi intervenen. Darrera cada imatge hi ha hores, dies o setmanes de planificació i de feina i, sobretot, paciència i espera per part dels càmeres submarins. I segon, perquè la mar és extremadament bella i vital per a la supervivència de moltíssimes espècies, inclosa la nostra, i saber transmetre aquesta emergència i aquesta bellesa eren grans objectius que s’han complert. Que hi hagi interès, que els espectadors quedin bocabadats d’admiració per la biodiversitat i la increïble adaptació de les espècies als diversos hàbitats de la mar Balear, que se sentin afortunats per viure envoltats d’un tresor tan bell i fràgil, pot fer que tots plegats mirem la mar amb més respecte i que ens impliquem activament en la seva conservació. 

Científics i periodistes no sempre parlen el mateix llenguatge. És difícil el procés de construir un producte audiovisual que sigui rigorós i al mateix temps atractiu i comprensible? Com s’aconsegueix?

És una feina d’equip i escolta mútua. Jo no tenc coneixements de biologia, però sí de comunicació, i puc ajudar a transmetre continguts per empatitzar amb el públic: ser rigorós amb la veritat científica evitant paraules que només coneixen els experts, explicar temes complexos de manera planera i atractiva. Això és la divulgació. En un programa de divulgació, cada paraula ‘rara’ o poc comprensible per al públic en general es pot convertir en una pedra a la sabata de l’espectador que el fa desconnectar del contingut mentre intenta endevinar-ne el significat. Durant el procés de guionatge d’‘Arxipèlag Blau’, el director científic, Xisco Riera, ha assegurat el rigor dels continguts. La feina dels guionistes ha estat convertir aquest rigor en informació atractiva i comprensible. I també contar alguna història —sempre que les imatges ho permeten—, una forma ancestral de comunicació que ens ajuda a empatitzar amb els altres i amb l’entorn des de l’inici dels temps. La vida de les espècies marines és plena d’històries de supervivència, de tendresa i de sacrifici o simplement divertides. Treballant en aquesta sèrie tots hem après molt els uns dels altres.   

A les Illes Balears no existia una documentació del fons marí com la que ara ens mostra ‘Arxipèlag Blau’. Era una assignatura pendent?

Hi ha molta informació i documentació, perquè a les Illes hi ha càmeres submarins amb un arxiu descomunal, acumulat al llarg d’anys d’immersions. Però tot això no s’havia reunit mai en una sèrie documental amb esperit rigorós i divulgatiu. A més, a ‘Arxipèlag Blau’ hi ha imatges mai no vistes o que  s’han filmat per primer cop a les Illes, i algunes procedeixen de l’extraordinari arxiu de Fernando Garfella. Però és que ningú fins ara havia tengut la idea, el coratge i els recursos per afrontar un projecte com aquest, i han confluït molts elements que ho han fet possible: la idea original de Carmelo Sirera i Xisco Riera i el seu seguiment i compromís durant tot el procés, que IB3 i la Fundació Marilles hagin aportat recursos i donat suport incondicional al projecte, i que la productora Miraprim, amb Diego Villalonga com a director, s’hagi deixat la pell i l’ànima en fer-lo realitat. I gràcies a la col·laboració de moltíssimes persones que han cedit imatges o han treballat des de posicions invisibles: els càmeres, l’equip de muntatge i so, el de postproducció, la música... Tot això ha fet que ‘Arxipèlag Blau’ sigui una sèrie única, una fita per a una televisió local, que pot sensibilitzar a diverses generacions sobre la importància de protegir la mar.

T’havies dedicat abans a la divulgació científica?

Vaig començar la meva feina com a periodista a la revista Integral, als anys 90, i des de llavors he col·laborat i col·laboro amb publicacions on sempre hi ha una part de divulgació. Crec que qualsevol periodista duu dedins un divulgador perquè som persones que solem viure obsessionades amb la comunicació, amb utilitzar frases clares que transmetin de manera directa una idea de vegades complexa. Divulgar en el fons és fer-se i intentar respondre el tipus de preguntes que fan els infants, molt directes i de vegades molestes, que neixen de la curiositat i la fascinació absoluta.

Creus que aquesta divulgació és necessària?

És essencial. I més en el punt on som, quan els efectes del canvi climàtic són quotidians i probablement imparables. L’impacte dels humans com a espècie és descomunal. Per això cal transmetre de manera clara i urgent la informació que fa dècades coneixen els científics, perquè si no som conscients del nostre impacte no sentirem la necessitat de canviar. I quan es coneix la informació i la realitat, es pot pressionar als polítics de manera molt més efectiva i contundent. ‘Arxipèlag Blau’, com a sèrie de divulgació, té aquest potencial, perquè al temps que és una alerta: tota la bellesa i la biodiversitat de la mar poden desaparèixer aviat si no fem res per evitar-ho. Invertir en conservació de la mar es tradueix en més riquesa, més bellesa i més futur.

Què n’has après, del procés de crear Arxipèlag Blau?

Paciència, perquè és un projecte a llarg termini; empatia amb l’equip per comprendre el to i l’esperit del programa; i humilitat, perquè dins d’un equip tan gran ets una peça molt petita al servei de les altres. A posar l’escriptura al servei de l’objectiu comú de fer conèixer la mar amb el rigor com a bandera. També que en un programa com aquest el guió s’ha de fer al final del procés, amb les imatges que s’han pogut aconseguir de cada hàbitat. I a trobar informació marina de fonts fiables, com l’Informe Mar Balear.  

La participació en aquest documental ha canviat la teva visió de la mar?

Sempre he tengut una relació estreta amb la mar, hi he navegat i hi navego sovint. Hi veig camins, cap frontera, i mai he viscut lluny de la mar. Però la sèrie m’ha enriquit la mirada: ara quan em poso les ulleres i el tub veig hàbitats i no només roques, posidònia o arena. I sé què puc esperar veure i a on, i el nom d’algunes espècies. És un modes coneixement, ja ho sé, però augmenta l’amor que sento per la mar i també la sensació d’emergència: hem de fer ja canvis profunds per protegir-la i exigir als poders que aquest sigui un objectiu innegociable i prioritari.  

Quina penses que és la relació dels illencs amb la mar?

He après molt de la gent de les Illes sobre la mar, crec que hi mantenen una relació quotidiana, natural. Hi ha moltes professions que hi estan vinculades i tothom sap com gaudir de la mar. La mar és omnipresent en llegendes, novel·les, pel·lícules o anècdotes personals, i em sorprèn la quantitat de noms diferents que hi ha per a cada espècie marina, o els topònims que els pescadors atorgaren a cada raconada de la costa. Però el que un temps va ser una relació més o manco equilibrada es va transformar en desmesura amb el turisme de masses, i aquest impacte té un preu sobre el territori i sobre la mar. Hem de refer el model turístic i aprendre a guanyar-nos la vida conservant la natura.     

Test ràpid per a enamarats

Un llibre: Durant l’aventura d’‘Arxipèlag Blau’ m’ha acompanyat sempre: Fauna i flora de la mar Mediterrània, d’Enric Ballesteros i Toni Llobet.

Una imatge que t'evoqui les Balears: un corb marí eixugant-se les plomes damunt una roca.

Una espècie marina:  el pop, animal fabulós que ha inspirat molta ficció i fins i tot una cançó dels Beatles 

Una persona o organització de referència: David Attemborough i la Fundació Marilles.

Una platja: es Carbó, amb Cabrera a la vista.

Optimista, realista o pessimista? Optimista per desesperació.