Miquel Ortega: "Els pescadors amb visió de futur són ecologistes per obligació"

En Miquel Ortega va néixer a Barcelona l’any 1974. Va estudiar física i fer el doctorat en ciències ambientals. La seva especialitat és l’economia ecològica i l’ecologia política en l’àmbit marí. La seva família per part de mare és mallorquina i ve a les illes sempre que pot, com a mínim una vegada l’any. S’hi sent emocionalment vinculat així que també tracta de professionalment vincular la seva recerca a l’illa. Fa un mes va presentar amb Beatriz Guijarro i Marta Coll l’estudi "Qui compra el peix a la llotja de Mallorca?".  

Qui compra el peix de llotja a Mallorca?

El principal comprador a llotja són les peixateries petites i mitjanes que compren gairebé la meitat del peix venut. Les segueixen les grans superfícies i els majoristes de peix amb unes captures de gairebé l’entorn un 20% cadascun, després ja en quantitats molt més petites uns pocs restaurants i compradors individuals.

En canvi a Catalunya, per exemple, els majoristes compren molt més a llotja i les peixateries menys, cada context és particular. Sabem que una part del que compren les peixateries a la llotja es destina posteriorment també a restaurants, el mateix que passa amb els majoristes. Però, en quina quantitat? Això encara s’ha d’estudiar en detall. A les Balears encara hi ha pendent fer un estudi detallat actualitzat de com es distribueix el peix pescat a les illes pels diversos canals, seria molt interessant i permetria pensar canals per revaloritzar la pesca local.

Quin volum de negoci genera la pesca?

A les Balears la primera venda està a l’entorn del 18,5 milions d’euros, però aquesta és només una part de l’activitat que genera cada kg descarregat. Una vegada el peix es comercialitza a la llotja es pot vendre vàries vegades (per exemple de peixateria a restaurant, i de restaurant a consumidor final). Per tant el negoci generat a l’economia per cada kg de peix que arriba a port és major, però no disposem d’una quantificació acurada. En altres territoris estem parlant de que per cada euro generat al port a l’economia en el seu conjunt es pot multiplicar per tres o quatre.

Qui pesca il·legalment ens roba a tots perquè els éssers vius del mar són un bé comú.

Sabem quant de peix surt de les aigües balears pescats per pescadors recreatius? 

Aquí hem de diferenciar entre el pescador recreatiu que fa les coses ben fetes, i el pescador furtiu no professional o el pescador professional que no registra totes les captures. Si ens referim al conjunt de captures no registrades, alguns estudis apunten a què podem estar parlant de gairebé un 30% de les captures, per algunes espècies fins i tot més, i són un gran problema per tothom.

Per tant, és important tenir un control de quant de peix surt realment de la mar?

Sí. Tenir una bona quantificació del conjunt de les captures extretes del mar és bàsic per a poder fer una gestió al màxim de profitosa del recurs, tant pel pescador professional com per d’altres usos. Els pescadors professionals si no registren part de les captures es llencen un tret al peu a mig termini perquè després a efectes d’ajuts i gestió sembla que portin a terme una activitat menor de la real – a més de ser multats si els enxampen-; si qui pesca il·legalment és un no professional li està traient el pa a qui es vol guanyar professionalment i honestament la vida perquè els recursos són limitats. A més en general qui pesca sense registrar les captures ens roba a tots perquè els éssers vius del mar són un bé comú. 

 A les aigües atlàntiques de la UE s’ha passat de pescar un 45% dels estocs de manera sostenible a un 70%, i la quantitat de peix que es pot capturar es va recuperant, mentre que a la Mediterrània Occidental els estocs pescats de manera sostenible no arriben ni al 20%.

A Mallorca, la quantitat de peix importat de l’exterior que es comercialitza és 14 vegades superior a la de peix local, segons l’informe de compres que heu publicat el mes de gener. Com interpretes aquesta dada?

Mallorca és una economia molt oberta altament depenent dels productes de l’exterior. De cara als pescadors locals, en ser el producte local tant minoritari, això implica que el preu que podran posar al seu producte estarà marcat pel peix de fora, com a molt amb un plus limitat per ser més fresc, de proximitat, etc, però en cap cas podran marcar el preu de manera aïllada com es feia fa anys. Això suposa que no es poden quedar endarrere. Per exemple, a l’última dècada a les aigües atlàntiques de la Unió Europea s’ha passat de pescar un 45% dels estocs de manera sostenible a un 70%, i la quantitat de peix que es pot capturar es va recuperant, mentre que a la Mediterrània Occidental els estocs pescats de manera sostenible no arriben ni al 20%. Això fa que pescadors mediterranis en entorns oberts com el balear cada vegada siguin menys competitius perquè a l’Atlàntic a mida que es recuperen el stocks s’ha de fer menys esforç per capturar cada kg de peix i això vol dir menys costos.

En els mercats oberts, els pescadors amb visió de futur són “ecologistes per obligació” perquè són conscients que, o es recuperen els estocs, o cada vegada ho tindran més difícil. Si fem un paral·lelisme, la situació és similar a la que afronten les fàbriques de cotxes i el canvi als vehicles elèctrics: saben que s’han de transformar i passar del vehicle de combustió a l’elèctric, i que això suposa un gran esforç pels treballadors i els empresaris, i fins i tot una menor ocupació, però com va dir una vegada en Javier Pacheco, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya als seus companys de les fàbriques de cotxes, o fem una transformació econòmica per tenir en compte la realitat ecològica o "ens convertirem en les plañideras que acompanyen el fèretre al cementiri”. Penso que això no ens ho podem permetre per a la pesca balear. Sostenibilitat ambiental i viabilitat econòmica van de la mà: si no es millora ambientalment ens quedem fora de mercat.

Quan menjam peix, tenim prou informació d’allò que hem posat dins el plat?

És molt variable. Quan comprem el peix, la legislació d’etiquetatge obliga a donar força informació al comprador: quan es va fer la descàrrega del peix, de quina zona, amb quina art de pesca, etc. Però no sempre es compleixen les obligacions d’etiquetatge als punts de venda, i de vegades directament s’enganya al consumidor i es ven el que no és. El nivell de frau comercial encara és massa alt en aquest sector, tant de bo hi hagués una vigilància més estricta.

També hi ha cada vegada més iniciatives interessants que tracten d’aportar informació més enllà de l’estrictament obligatòria, per exemple explicant com és el vaixell amb què es pesca, recomanant plats vinculats al producte, recomanant com aconseguir disminuir el malbaratament, etc. Aquestes propostes apunten a desenvolupar una línia de futur “d’alimentació cultural de proximitat” però encara són molt minoritàries.

Quan ho mirem com a consumidors en bars o restaurants, aquí estem totalment en mans de la professionalitat dels responsables de l’activitat econòmica. Els bons professionals informen bé.

A una comunitat com la nostra, estretament vinculada al turisme, com influeix aquesta indústria en la forma de comercialitzar el peix?

En general el canal hotel-restaurant-càtering (HORECA) es nodreix principalment de peix de fora de les Balears, busca preus baixos i subministrament estable, però el volum d’activitat turística és tant gran que només que una petita part compri producte local canvien els preus i la distribució del peix local. Això es veu clarament amb l’estacionalitat de la demanda per aquests canals, en general quan el canal HORECA té més demanda el preu del peix local també puja.

Serà interessant veure si els canvis de la nova llei de turisme, que estableix uns mínims de compra de productes locals al sector turístic, afecta al sector pesquer. Ho anirem veient els propers anys. El futur també es veurà marcat per si els majoristes que serveixen al canal HORECA comencen a oferir una varietat més gran de producte local o si alguna de les cadenes hoteleres comença a comprar producte local amb més força. El volum de demanda del sector turístic és tant alt en comparació amb el volum de pesca local que qualsevol canvi de relació pot influir radicalment en el futur de la distribució de peix local. 

El volum de demanda del sector turístic és tant alt en comparació amb el volum de pesca local que qualsevol canvi de relació pot influir radicalment en el futur de la distribució de peix local. 

A Mallorca hi ha zones amb tradició pesquera que s’han reconvertit en destinacions turístiques. Com conviuen les dues indústries?

Crec que encara no s’han creat prou sinèrgies entre les dues realitats, més aviat s’han donat l’esquena. Els pescadors a molts molls s’han vist arraconats, però al mateix temps una part de les seves vendes van directament a l’àmbit turístic. És una relació complexa. El que està poc desenvolupat és el pesca-turisme, tot i que em consta que s’estan prenent algunes iniciatives per explorar opcions. També estan molt poc desenvolupades les iniciatives museístiques i culturals-gastronòmiques que vinculin tots dos mons. Tenim excel·lents exemples a tota la costa mediterrània de com es poden generar sinèrgies interessants.

Quina és o ha de ser la relació entre les àrees marines protegides i el sector pesquer?

Balears ha fet i està fent grans passos en l’establiment d’àrees marines protegides. Crec que és fruit d’un treball conjunt per part de molts actors des de l’administració a les ONG. Però és important valorar que, tot i que en el sector pesquer sempre hi ha hagut visions contraposades, des del primer moment, quan hi havia més incerteses sobre l’efecte d’aquestes àrees, hi ha hagut una part del sector que ha estat molt valenta i ha apostat per tancar zones a la seva activitat. Crec que ho han sabut veure com una caixa d’estalvis, allà es protegeixen ecosistemes claus i es permet recuperar el estocs de peixos, el retorn per ells és bo, i a més hi ha un factor més enllà de l’estrictament monetari, tenen l’orgull de contribuir a cuidar l’entorn on treballen i viuen moltes hores. Jo el que espero és que aquest camí continuï endavant, Balears és un exemple i hi ha molt gent mirant el que hi succeeix; estic convençut que encara hi ha molts espais on conservació marina i rendibilitat econòmica pesquera poden anar de la mà. Tant de bo es puguin convertir en realitats tangibles.       

Què fa falta per convertir-nos en un referent de pesca sostenible?

La pregunta del milió. Potser una barreja de major estima cap al que sentim com a nostre, una cultura cap als altres éssers vius una mica més respectuosa, constància, valentia i visió empresarial...quasi res!  

Test ràpid per a enamarats

Un llibre: la història interminable

Una imatge que t'evoqui les Balears:  una figureta de fusta d’un mariner amb pipa

Una espècie marina:  el pop

Una persona o organització de referència:  Martin Luther King

Una platja:  el far d’Aucanada

Optimista, realista o pessimista?  Optimista