Projecte relacionat
La confraria de pescadors està a punt de complir el seu centenari, el proper 2022. La formen uns cinquanta socis i es regeixen per una junta directiva. La confraria centralitza la venda del producte, l'etiquetatge i la conservació. No s'hi fa subhasta, ni s'ha fet mai. Els preus es marquen en junta directiva i es mantenen o no, segons s'acordi. A més, es treballa de manera intensa per fomentar el producte local, l'educació ambiental i altres temes que giren entorn del món de la pesca. Entrevistem a Marga Serra, la coordinadora de projectes ambientals.
Com vas arribar a la Confraria de pescadors d'Eivissa i quina és la teva funció?
Una mica per casualitat. Jo havia estat 5 anys treballant a un aquari i centre de recuperació de tortugues. Després vaig treballar a una entitat conservacionista i aquí va ser quan varen sorgir els primers contactes amb la confraria d'Eivissa. Un dia vàrem fer una activitat de manera conjunta i així va ser com iniciarem el projecte d'educació ambiental dirigit a donar a conèixer el sector pesquer local i Peix Nostrum als centres educatius. Des d'aquella primera activitat han sorgit noves iniciatives educatives, que hem ampliat a centres de tres ajuntaments de l'illa. Col·laborem amb Can Marines, on es formen els futurs pescadors i pescadores. També fem moltes altres activitats de difusió, com jornades de portes obertes o taules rodones. Actualment, desenvolupam el projecte de Reserva de Futur finançat per Marilles. Ara no m'imagino en un altre lloc. Aquí he trobat tot un món nou on es treballen temes de gestió, educació, conservació i comercialització. Hi ha un gran equip de companys de qui aprenc cada dia, un sector que es preocupa per preservar, no només un ofici, sinó una tradició, la gastronomia i l'entorn. He de reconèixer que el sector m'ha enganxat totalment.
En què consisteix el projecte "Mare nostrum: reserva de futur"?
Amb el projecte Reserva de Futur volem oferir a la societat d'Eivissa experiències que els acostin a la Reserva Marina d'interès pesquer de Tagomago i a la Reserva Marina dels Freus. El nostre objectiu principal és que la percepció no sigui tant d'un model de gestió que només existeix en paper i que beneficia únicament a un sector concret, sinó que convidi a sentir-se part d'ella, que la visitin, que l'observin de prop. Que la gent conegui els seus beneficis, no només en l'àmbit ambiental i pesquer, sinó en l'àmbit social, econòmic, turístic i nàutic. En definitiva, el seu paper en el desenvolupament sostenible del conjunt de la comunitat eivissenca. El projecte treballa amb tres tipus de públic. Tenim una línia per a escolars, una per a pescadors i una altra per a públic general.
El 24 i 25 de novembre vàreu organitzar unes jornades amb pescadors. Quin balanç en fas?
Sincerament, el balanç és molt positiu. L'assistència va ser molt superior a la que esperàvem -en total érem unes 30 persones. Els assistents comenten que es van quedar amb ganes de més i que ho hem de repetir i això és bo. Va ser una gran oportunitat per reunir-nos persones de les tres confraries de Pitiüses amb un grup d'experts i companys del sector, cosa que no passa cada dia. Teníem a Basilio Otero, president de la Federació Nacional de Confraries, Nicolás Fernández, secretari de la federació de Cádiz, Toni Box, doctor en biologia i inspector de pesca del Consell Insular d'Eivissa, Inmaculada Montero, tècnic del GALP d'Eivissa i Formentera, i Emilio Louro, de la Fundació Lonxanet i gestor de Fresco y del Mar a Galícia. En definitiva, un grup de ponents de luxe. La jornada es va fer tenint en compte les característiques i preferències del sector i tot estava molt mesurat perquè se sentissin a gust i es pogués treure el màxim rendiment a la jornada. Aquesta primera jornada va concloure amb dos missatges clau molt potents: la necessitat de fixar-se uns objectius comuns a les tres confraries i treballar en conjunt per aconseguir-los; i fomentar el treball conjunt amb els altres agents que treballen en la co-gestió pesquera, donats els bons resultats que hem vist que dóna en molts casos.
Quines altres accions teniu previstes dins el projecte Reserva de Futur?
Ja hem iniciat la part educativa. Hem desenvolupat tallers, hem fet enquestes als alumnes i hem enviat les bases del concurs de fotografia que hem creat per a ells. I, com ja us he explicat, també hem fet la primera acció dirigida a pescadors amb les primeres jornades del novembre. A partir d'ara continuarem aquesta línia i començarem les primeres accions dirigides al públic en general, tot i que ja hem distribuït enquestes per saber quin coneixement i quina valoració fa la gent sobre les reserves marines. També hem preparat el material de difusió. Ara ens falta organitzar taules rodones i sortides de camp i alguna sorpresa més.
Què és Peix Nostrum?
Peix Nostrum és la marca sota la qual es comercialitza el peix i altres productes pesquers de les confraries d'Eivissa i Sant Antoni de Portmany. Tot el producte de la marca ha d'estar etiquetat i algunes espècies de l'anomenat "peix fort" i alguns crustacis, a més, venen amb una brida de color verd. Tot el producte que es ven amb el segell és pescat aquí i arriba a port el mateix dia, el que fa que sigui molt fresc, a més de ser pescat per les nostres flotes locals. A banda d'això, com dic jo sempre, els pescadors no només pesquen. Els pescadors també col·laboren en estudis d'àmbit científic, fan activitats d'educació i fires gastronòmiques per impulsar el consum de productes pesquers de consum habitual que avui dia s'han anat perdent. De manera que aborden diferents camps entorn del món pesquer.
Test ràpid per a enamarats:
Una lectura: El palau de la lluna, de Paul Auster.
Una imatge: la meva família a Es Codolar, al Parc Natural de Ses Salines.
Una espècie marina: la tortuga marina.
Una organització o persona de referència: la Confraria de pescadors d'Eivissa, sense dubte.
Una platja: Es Codolar.
Una frase que et defineixi: No pensis mai que no ho sabràs fer.
Optimista, realista o pessimista? Optimista.
