Marta Carreras, projecte MAREBI
Notícies

Marta Carreras, projecte MAREBI

Marta Carreras, projecte MAREBI

01/12/2021

Marta Carreras Rivera és llicenciada en Biologia i Màster de Ciències del Mar per la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant més d'una dècada amb organitzacions no governamentals, entre les quals destaca el GOB Menorca i l'organització internacional de conservació marina Oceana. Actualment, fa feina al departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, com a tècnica de medi marí per al projecte MAREBI.

Què és el projecte MAREBI?

MAREBI compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Minsiteri per a la Transició Ecològica, a través del programa Pleamar –cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP)–. Té com a principal objectiu millorar el coneixement dels ecosistemes marins de la Reserva de Biosfera de Menorca i donar a conèixer la importància de tenir uns mars en bon estat de salut. Així, al vessant divulgatiu del projecte, hem organitzat 5 xerrades dins el cicle "Una illa, una mar" i 4 projeccions de cinema marí acompanyats de tertúlies al "CineMar", a on hem comptat amb la col·laboració de Marilles. També hem editat un conte dirigit al públic infantil i de primària «Una mar de tresors», amb el qual s'ha creat una activitat d’educació ambiental en format de contacontes on els fillets i filletes aprenen quins són els vertaders tresors de la mar de Menorca. Finalment, hem reeditat un decàleg de bones pràctiques per a la navegació "Més mar, més vida" amb col·laboració de l'Associació Menorquina d'Empreses Nàutiques (ASMEN).

Per altra banda, hem realitzat cinc estudis de seguiment i cartografia dels ecosistemes litorals i marins de Menorca. Així, l'OBSAM ha avaluat les Zones Marines Vulnerables de la Reserva de Biosfera de Menorca. Na Marta Sales, amb el suport de l'IME, han avaluat l'estat de conservació de les praderies d'algueró de Menorca, en Jorge Giménez i en Jaime Ros han cartografiat els hàbitats marins de la meitat nord de la badia de Fornells, i el Consell Insular ha actualitzat els indicadors d'afluència d'usuaris a les platges de Menorca i el seguiment d'ocells marins (corb marí emplomallat, gavina corsa i gavines de cames grogues).

Quins són els resultats més destacats de MAREBI?

"Una illa, una mar" i el "CineMar" han comptat amb una molt bona participació: 270 persones de públic i 32 experts i expertes relacionats amb la mar (pescadors, científics, ecologistes, gestors, documentalistes). Hem tractat temes com les nidificacions de tortugues marines a Menorca, l’estat de salut de la nostra mar, l’efecte del canvi climàtic als coralls, com afecta la contaminació acústica als cetacis, la necessitat de transitar cap a un consum responsable de productes pesquers i la situació de la dona a les ciències marines, entre molts altres. Ara mateix, 320 escolars han gaudit del taller "Una mar de tresors", i totes les activitats que havíem ofert per aquest curs estan reservades. També hem repartit 2.000 decàlegs de bones pràctiques a la navegació a llocs estratègics: clubs nàutics, empreses de lloguer d'embarcacions, ports esportius, etc.

Els estudis realitzats en el marc del projecte constitueixen eines molt útils per a la gestió de la mar de la Reserva de Biosfera de Menorca. Tenim un mapa molt complet de les zones marines vulnerables que ens indiquen a on són les prioritats de gestió. L'actualització de la cartografia de la badia de Fornells és bàsica per a la conservació d'aquest espai protegit (Reserva Marina i Xarxa Natura 2000) a on s'acumulen gran quantitat d'activitats humanes. També sabem que les praderies d'algueró de Menorca es troben en general en bon estat de conservació, excepte a la badia d'Addaia a on hi ha una disminució de la seva densitat causada probablement pel fondeig no regulat. Les platges de Menorca han arribat enguany al seu màxim històric d'usuaris, malgrat que l'illa ha rebut menys visitants, el que sembla indicar un canvi del tipus de visitants amb una mobilitat més elevada que anys anteriors. Els ocells marins amenaçats – gavina corsa i corb marí emplomallat– continuen en bon estat encara que hi ha hagut un lleuger descens de la població de corb marí que s'haurà de vigilar. La població de gavina de cames grogues, espècie cosmopolita, ha augmentat en part per un increment en l'esforç de treball de camp d'enguany, però també la planta de residus de Milà ha pogut influir.

Quines prioritats té l'Agència Biosfera sobre la conservació marina?

L'Agència Menorca Reserva de Biosfera té un Pla d'Acció 2019-2025 que recull les prioritats de treball per aquest període, tant pel que fa a temes de conservació del patrimoni natural, la biodiversitat i el paisatge, com d'ús eficient dels recursos, impuls de l'economia sostenible, coneixement i educació i governança. En l'àmbit marí, l'objectiu primordial és "tenir un litoral en bon estat de conservació i una mar productiva a través de l'ús col·lectiu responsable, la gestió sostenible dels recursos i l'enfortiment de la capacitat de recuperació". Es contemplen accions ja assolides, com l'ampliació de la Reserva de Biosfera cap al mar, convertint-se en la més gran de la Mediterrània (445.005 ha marines!) i la creació de la Reserva Marina de l'illa de l'Aire. Però encara queda molta feina, com millorar l'ordenació dels fondejos, establir mesures efectives que evitin que les platges superin la seva capacitat de càrrega i millorar la vigilància a les àrees marines protegides.

Parla’ns de la teva experiència com a participant i guanyadora d’un premi al certamen MARE.

Ha estat una gran sorpresa i un honor. Estic molt contenta que hagi estat premiada una foto d'una planta marina encara poc coneguda, com és l'algueró (Cymodocea nodosa), que a més ha estat objecte d'estudi en el projecte MAREBI. Espero que això contribueixi, juntament amb la feina que fan tantes organitzacions, que aquesta planta i l'hàbitat que forma, sigui com a mínim tan coneguda i apreciada com la posidònia.

Com neix la teva relació amb la mar i la foto submarina?

Jo no tinc coneixement de fotografia, només em mou la fascinació per la mar. És un entreteniment i, fins i tot, podria dir que una teràpia. Endinsar-me al mar i fer hores buscant "tresors" marins, és el millor que hi ha.
 
Test ràpid per a enamarats:

Un llibre: "Un mar de ciència i coneixement: els seguiments científics del medi marí a Menorca", de na Marta Sales, Eva Marsinyach i Pablo Balaguer.
Una imatge que t'evoqui les Balears: Una per a totes les Balears? Impossible. Em surt un gran mosaic d'imatges diverses.
Una espècie marina: Qualsevol blènnid.
Una persona o organització de referència: Lynn Margulis. Crec que la simbiosi és l'única força d'evolució que ens portarà cap a un planeta terra-blau millor.
Una platja: Sóc més de roques.
Una frase que et defineixi: Cap.
Optimista, realista o pessimista? Depèn del moment.