La velocitat de la navegació al Mediterrani nord-occidental no es redueix tot i el risc de col·lisió amb cetacis

L’anàlisi comparativa de les dades de trànsit marítim del 2023 i 2024 posa en evidència la necessitat d’establir límits de velocitat obligatoris per protegir les balenes en perill d’extinció.

Les col·lisions amb vaixells són la principal causa de mort induïda per l’ésser humà per a les grans balenes del nord-oest del Mediterrani, entre les quals destaquen el rorqual comú i el catxalot, totes dues classificades “en perill d’extinció” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Amb la finalitat d’afrontar aquest greu problema i reduir el risc de col·lisions mortals, l’Organització Marítima Internacional (OMI) va aprovar el 2023 la designació d’aquesta àrea com a Zona Marina Especialment Sensible (ZMES) i va establir una mesura de caràcter voluntari per reduir la velocitat dels vaixells a 10-13 nusos. Les millors dades científiques disponibles indiquen que la probabilitat que una col·lisió tingui un efecte letal sobre una balena és molt baixa quan la velocitat del vaixell no supera els 10 nusos.

A la ZMES del nord-oest del Mediterrani s’ubica el Corredor de Migració de Cetacis. Aquest espai de gran valor ecològic va ser designat per Espanya el 2018 com a Àrea Marina Protegida (AMP) i com a Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM) pel Conveni de Barcelona de les Nacions Unides el 2019.

Malgrat la declaració d’aquesta ZMES per part de l’OMI, l’anàlisi comparativa de les dades sobre la distància recorreguda pels vaixells –segons diferents trams de velocitat– durant el seu trànsit per la zona el 2023 i el 2024 permet concloure que les navilieres no estan incorporant les recomanacions de l’OMI de reduir la velocitat en aquesta àrea. Per tant, persisteix un greu risc de col·lisions de vaixells amb grans balenes (rorquals comuns i catxalots), amb conseqüències letals per a aquestes.

Segons les dades de l’anàlisi –realitzat per Quiet Oceans i encarregat per OceanCare– el comportament general de navegació dels vaixells, especialment pel que fa a les velocitats mitjanes, es manté estable en tots dos anys. Dels gairebé 48 milions de quilòmetres recorreguts pel conjunt dels vaixells que van navegar per aigües d’aquesta ZMES el 2023 i el 2024, el 57 % de la distància total es va fer a velocitats superiors a 10 nusos, sense variacions significatives entre ambdós anys (56,9 % el 2023 i 57,5 % el 2024).

En el cas de les sis principals categories de vaixells mercants, més del 80 % de la distància total recorreguda (equivalent a més de 25 milions de quilòmetres) es va fer a velocitats superiors a 10 nusos (84,8 % el 2023 i 82,8 % el 2024). Si ens centrem en els ferris –tant de passatgers com de càrrega rodada (Ro-Ro)– aquesta proporció va superar lleugerament el 90 % en tots dos anys. Els ferris són els vaixells que recorren les majors distàncies a alta velocitat, fet que els converteix en una font significativa tant de soroll submarí com de risc de col·lisió.

“Les dades són contundents i demostren que les recomanacions de reducció de velocitat voluntàries no estan sent suficients per protegir les balenes en perill d’extinció. La ZMES del nord-oest del Mediterrani i l’AMP del Corredor Migratori de Cetacis representen una oportunitat històrica perquè aquestes figures de protecció siguin una realitat i no es quedin en una declaració d’intencions. El següent pas lògic seria dotar-les de mesures obligatòries, fet que proporcionaria la seguretat jurídica necessària i un marc d’igualtat de condicions perquè el sector continuï operant sense amenaçar la vida d’aquests grans mamífers”, han manifestat els portaveus de les organitzacions en la roda de premsa celebrada avui a Madrid.

La reducció de la velocitat dels vaixells té múltiples efectes positius sobre el medi ambient: a més de reduir el risc de col·lisions mortals amb balenes i el soroll submarí, permet disminuir de manera molt significativa –amb efecte immediat i a un cost mínim– les emissions de CO₂, així com contaminants atmosfèrics com els òxids de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules i el carboni negre.

“El Govern espanyol ha d’aprovar un pla de gestió que reguli de manera eficaç les activitats humanes que amenacen l’AMP Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, l’objectiu del qual és salvaguardar hàbitats crítics per a espècies amenaçades com el rorqual comú i el catxalot. Tot i que el procés ja està en marxa i la publicació del pla està prevista per al juny de 2026, arriba amb diversos anys de retard”, han afegit.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en coordinació amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (MITMS), lidera la seva elaboració mitjançant un procés participatiu amb la societat civil. Diverses organitzacions ambientals –entre les quals Alnitak, Bluewave Alliance, ClientEarth, Ecologistes en Acció, Greenpeace, GOB Mallorca, Fundació Marilles, Mission Blue, Oceana, OceanCare, Save The Med i WWF– reclamen que s’hi inclogui una reducció obligatòria de la velocitat dels vaixells a tota l’AMP/ZEPIM, com a mesura urgent per reduir les col·lisions i el soroll submarí.

En concret, sol·liciten:

• La implementació d’un límit general de velocitat obligatori de 10 nusos per a totes les embarcacions, incloses les recreatives, que naveguin dins l’àmbit territorial del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.

• Les excepcions a aquest límit de velocitat de 10 nusos implicarien:

  • Dissenyar, amb l’ajuda dels estudis científics pertinents, un dispositiu de separació de trànsit (TSS, en anglès) pel qual els vaixells mercants hauran de navegar obligatòriament a una velocitat reduïda respecte a la seva velocitat mitjana operativa, en un percentatge a determinar per a cada categoria de vaixells, basant-se en els estudis científics i tècnics corresponents.

  • Determinar, per als ferris que operen en règim de servei públic i que ja segueixen trajectòries fixes, una reducció de velocitat obligatòria, basada en els estudis científics pertinents, que permeti maximitzar la reducció del risc de col·lisions sense posar en risc la qualitat del servei que proporcionen.

Fins ara, la petició ha estat recolzada per 60 persones de l’àmbit científic i jurídic, i va ser lliurada a la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, durant la Conferència de l’ONU sobre l’Oceà (UNOC3) el juny de 2025.

En aquesta trobada, la vicepresidenta Aagesen va confirmar el seu compromís d’establir mesures per reduir la velocitat dels vaixells a l’esmentada AMP/ZEPIM. Així mateix, s’ha establert un grup de treball conjunt entre el MITECO, el MITMS, sectors econòmics i ONG per concretar les mesures de reducció de velocitat.

Les organitzacions confien que aquest mecanisme permetrà assolir solucions equilibrades que compatibilitzin la protecció ambiental amb les necessitats del transport marítim. La seva primera reunió, i única fins ara, va tenir lloc el passat 26 de maig a Madrid. Des de les entitats esmentades s’ha reclamat la reactivació urgent d’aquest grup de treball.