Neus Matamalas es va graduar en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) després d’haver treballat la interacció pesquera i les captures accidentals d’aus marines. Més endavant, va continuar participant en l’estudi i monitoratge d’una d’aquestes aus, el virot Calonectris diomedea, en diferents colònies de cria, una d’elles al parc natural de Cabrera. També va cursar el màster d'Oceanografia i gestió del medi marí, on va tenir l’oportunitat de treballar al departament d’ecologia marina de la UB participant en el seguiment marí de la Reserva Marina de les Illes Medes i desenvolupant una metodologia per l’estudi d’un fenomen de mortalitat en algues calcàries. Ha treballat en l’administració balear en l'àmbit de la gestió dels espais Xarxa Natura i més recentment en l’àmbit privat, en una entitat de conservació enfocada en la divulgació i protecció de les espècies i hàbitats de la Serra de Tramuntana. Ara és la tècnica de conservació marina del GOB Mallorca.
Com i quan neix la secció marina del GOB Mallorca? Amb quins objectius?
La secció marina neix de la necessitat urgent d’incrementar els esforços que l’entitat destinava a la protecció i defensa del medi marí. Tristament, el mar sempre ha estat el gran oblidat i ara més que mai necessita que se li posi la mirada a sobre. A finals del 2021 es va decidir trobar els mitjans perquè el 2022 es pogués iniciar l’àrea i, gràcies a la Fundació Marilles, això va ser possible abans. L’objectiu principal és el d’ampliar l’abast de la nostra actuació al medi marí, podent oferir l’experiència i trajectòria de l’entitat per a la millora de la gestió del litoral i del mar Balear.
En què esteu treballant ara mateix?
En aquests moments estam treballant diferents línies, interconnectades entre elles. Per una banda, en la millora de la gestió de les àrees marines protegides de Mallorca, a partir del seguiment de les normes i instruments reguladors, la participació en els òrgans de gestió, la denúncia de dèficits i impactes i la demanda d’intervenció administrativa. També, en la denúncia pública dels impactes directes sobre el litoral i el medi marí. Per altra banda, a través de l’educació ambiental i projectes de ciència ciutadana, volem apropar la biodiversitat marina a la població perquè coneguin els seus beneficis i les problemàtiques a les quals està exposada, així com donar-los eines perquè puguin ser partícips de la seva protecció.
Quins creus que són els principals reptes que afronta la mar? Quines solucions proposeu?
Un dels reptes més grans és el de comptar amb àrees marines veritablement protegides. Per aconseguir-ho s’han de destinar els recursos humans, materials i econòmics necessaris perquè hi hagi un bon coneixement de la biodiversitat, on es pugui fer un seguiment de les espècies que permeti una gestió adaptativa, una bona vigilància dels espais perquè únicament es duguin a terme les actuacions permeses i una participació activa de tots els agents implicats que permeti definir objectius de conservació i arribar a acords.
Neus Matamalas durant la campanya SOS Posidònia. Foto: GOB Mallorca.
Un altre dels grans reptes és fer front a la crisi climàtica que inevitablement té un impacte significatiu en la biodiversitat marina, la manera més evident és per l’augment de la temperatura de l’aigua. Per combatre-ho és important acabar amb la destrucció d’hàbitats marins. Actuacions com el fondeig sobre espècies i hàbitats protegits, la pesca de ròssec o la contaminació de les aigües han de deixar de ser una amenaça.
Un dels grans reptes, que sense abordar-lo difícilment podran aconseguir-se els altres, és la sensibilització social, governamental i empresarial. Sense una conscienciació dels beneficis que aporta tenir uns mars saludables no es produirà una voluntat real de crear polítiques de protecció efectives.
Treballeu en coordinació amb el GOB Menorca i el GENGOB d'Eivissa en temes marins? Com?
Les seccions marines dels tres GOB han nascut en diferents moments i duen trajectòries adaptades al context de cada illa, ja que cada una té les seves particularitats. Així i tot, els objectius de conservació i els valors que ens defineixen són els mateixos i per això sempre que hi ha oportunitat de treballar temes conjunts ho feim, especialment els referits a la millora de la gestió de les àrees marines protegides. A l’hora d’iniciar la secció marina he pogut comptar amb el suport i l’experiència dels companys d’Eivissa i Menorca i ens alegrem molt de poder comptar finalment amb aquesta xarxa d’actuació interinsular.
Quina és la teva relació amb la mar?
He viscut lligada al mar tota la meva vida, som d'un poblet costaner i el mar sempre ha estat al meu horitzó. De petita passava moltes hores ficada a l'aigua o navegant amb el meu pare, i el mar era un lloc on sempre em sentia feliç. Aquest sentiment no ha deixat d’acompanyar-me al llarg dels anys i sempre he tengut clar que aquest blau turquesa que tenim a les nostres illes era un regal que la natura ens havia fet, però que nosaltres decidim en què el volem convertir. Treballar per intentar protegir-lo ha estat la meva decisió, i la meva sort. El meu desig és que siguem una gran xarxa treballant amb el mateix objectiu.
Test ràpid per a enamarats
Un llibre: Atrapados en el hielo, de Caroline Alexander.
Una imatge que t'evoqui les Balears: Un dia solejat i un blau turquesa amb taques fosques de posidònia.
Una espècie marina: el Virot petit.
Una persona o organització de referència: Jane Goodall.
Una platja: S’Algar, Mallorca.
Optimista, realista o pessimista? Realista, amb molts moments d’optimisme.
