Núria Marbà és Investigadora Científica de l'IMEDEA (UIB-CSIC). La seva línia de recerca consisteix a conèixer quin efecte té el canvi global sobre ecosistemes marins costaners dominats per vegetació, bàsicament praderies d'angiospermes marines i boscos de macroalgues. També li interessa conèixer com aquests ecosistemes ens ajuden a mitigar el canvi global i ens ajuden a adaptar-nos al canvi climàtic.
Què és el “Blue Carbon” o carboni blau?
El carboni blau, en termes generals, és tot aquell carboni que s'enterra a l'oceà. Ara bé, normalment quan parlem de carboni blau ens referim al carboni que s'enterra a maresmes, boscos de manglars, i a praderies submarines. També s'inclouen els boscos de macroalgues, encara que en aquest cas el carboni no s'enterra en el mateix ecosistema, sinó que el fa en altres fons de l'oceà.
Les praderies de posidònia juguen un paper molt important com embornals de carboni. A què es deu aquesta gran capacitat de magatzematge?
Efectivament, les praderies de posidònia són embornals molt potents de carboni. En realitat, totes les praderies d'angiospermes marines ho són, però entre totes elles la posidònia és la que té més capacitat. Això es deu al fet que la posidònia en si és una planta molt productiva i té una gran capacitat de captar i entrerrar partícules riques en carboni suspeses en l'aigua. Aquest material que acaba enterrant-se en la praderies de posidònia pot preservar-se durant milers d'anys, pel fet que les taxes de descomposició són molt lentes perquè estan en un sistema anòxic. A més, els teixits de posidònia són molt pobres en nutrients, la qual cosa alenteix molt la taxa de descomposició.
Se sap quina quantitat de les emissions de carboni de Balears són capaces d'absorbir? Aquest carboni quedaria enterrat fins que es destrueixi la praderia?
Fa 3 o 4 anys vàrem estimar –tenint en compte l'extensió de les praderiess de posidònia de Balears, la seva capacitat d'enterrar carboni a llarg termini i les emissions de CO₂ de Balears– que anualment capturaven un 7% de les emissions de Balears. És un valor rellevant.
I sí, el carboni quedaria enterrat fins que es destrueixi la praderia. El perill que correm quan les perdem no és només que deixen de capturar carboni. Si s'erosionen aquests dipòsits de carboni enormes que tenim sota les praderiess –que poden tenir més d'un metre de gruix– el carboni entra en contacte amb l'oxigen i les taxes de descomposició augmenten, de manera que una part important es tornaria a emetre a l'atmosfera; a més, gran part d'aquest carboni que s'erosiona tornaria a enterrar-se en altres llocs de l'oceà, probablement en l'oceà més profund. En definitiva, si perdem praderiess, podem tenir emissions de CO₂ amb les quals ara no estem comptant.
Quan va néixer la teva relació amb la mar?
De petita anava tant a la mar com a la muntanya. El meu interès cap a la mar va començar a créixer mentre estudiava la carrera de Biologia i després fent la tesi doctoral.
Cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb l'objectiu de visibilitzar l'activitat científica liderada per dones, denunciar la bretxa de gènere en aquest àmbit i aconseguir l'accés i participació plena de dones i nenes en la ciència.
Per aquest motiu Pelopantón en col·laboració amb la Plataforma 11F Balears presenten en El Mirador aquesta exposició de 16 il·lustracions de científiques que desenvolupen la seva feina a les Illes Balears.
Des de petita sabies que et volies dedicar a la ciència?
No, realment de petita no tenia ni idea que acabaria dedicant-me a la ciència. Va ser més endavant. Ha estat el resultat d'oportunitats i decisions que he anat prenent. El meu interès per estudiar Biologia sí que va sorgir mentre cursava el Batxillerat, però una vegada immersa en la carrera, tampoc tenia clar si volia dedicar-me a la ciència o no. Tampoc sabia si acabaria dedicant-me a les ciències marines o a una altra branca.
Què els diries a les nenes que pensen que la ciència és la seva vocació?
A totes aquelles nenes que tinguin interès per la ciència o que ara no el tinguin però que pot ser que més endavant sigui així, els diria el mateix que al nens: que es formin i que intentin dedicar-se al que realment volen.
Test ràpid per a enamarats:
Un llibre: "Estimada Mirta", de Maria Escalas.
Una imatge que t'evoqui les Balears: els camps florits d'ametllers.
Una espècie marina: la Posidònia oceanica.
Una persona o organització de referència: els meus pares.
Una platja: Es Cargol, a Mallorca.
Una frase que et defineixi: sóc una persona tossuda i perseverant.
Optimista, realista o pessimista? Optimista.
