Observadores del Mar revela que només es fa seguiment d’un 13% de les espècies marines amenaçades de les Balears

Només un 13 % de les espècies marines amenaçades de les Illes Balears compta amb un programa de seguiment que avaluï els canvis en les seves poblacions o en els ecosistemes en què viuen. Això és el que revela un nou estudi elaborat per les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar, del CSIC, i RedPromar, del Govern de Canàries, el qual analitza l’estat dels programes de seguiment de 255 espècies amenaçades a les comunitats autònomes costaneres de tot l’Estat. Cal tenir en compte que el percentatge d’espècies que tenen un pla de seguiment a les Illes és inferior a la mitjana estatal, que és d'un 30%. 

De les espècies analitzades, 149 són presents a les Illes, però només 20 compten amb algun programa de seguiment. D’altra banda, cal tenir en compte que tot i el compromís del personal implicat, el seguiment d’aquestes poques espècies sovint és incomplet i molt lluny del que caldria, degut a manca de recursos humans i recursos financers.  

Des de Marilles, consideram que els resultats d’aquest estudi posen de manifest que el Govern Balear no està donant l’atenció que mereix la protecció de la seva diversitat marina i que cal invertir més recursos en el disseny de programes de seguiment i de recol·lecció de dades per poder posar en marxa plans de conservació i recuperació d'hàbitats i espècies vulnerables.  

El Pacte Blau Balear proposa implementar 15 nous plans de seguiment de cara a l’any 2027. Cal recordar, a més a més, que aquest full de ruta amb 5 grans compromisos per protegir la mar Balear compta amb el suport d’una àmplia majoria al Parlament i ja ha estat signat per més de 200 empreses i entitats de les Illes.  

Principals dades de l’estudi: 

Per analitzar la gràfica, hem de tenir en compte que els mol·luscs també són invertebrats. Per tant, segons l’estudi actualment a les Illes l’administració fa seguiment de tres invertebrats:  Pinna nobilis, Charonia lampas i Dendropoma cristatum. Pel que fa a les 34 espècies amenaçades de peixos, es fa seguiment de dues: Epinephelus marginatus i Sciaena umbra. També es fa seguiment d’una fanerògama de les quatre possibles, que és la Posidonia oceanica, i d’una alga de les 22 possibles; Caulerpa prolifera. D’altra banda, les espècies que compten amb més seguiment són les aus marines, amb 13 programes de seguiment dels 27 possibles. Pel que fa als grups de mamífers marins, rèptils, taurons i rajades, i cnidaris, tot i que hi ha alguns estudis i iniciatives no es va trobar informació respecte a seguiment a mitjà-llarg termini per part dels i les autores de l’informe. 

L’estudi també demostra la importància dels programes de ciència ciutadana marina a l’hora de recollir informació per a aquests plans de seguiment. Iniciatives com Observadores del Mar poden ser unes grans aliades de l’administració per avançar en la seva aplicació. 

A l’hora de definir quins plans de seguiment i de conservació es posen en marxa Marilles considera que és important prioritzar grups d'espècies com per exemple els elasmobranquis (taurons i rajades), singnàtids i cavallets de mar i gorgònies i coralls. Aquests són grups que han patit fortes davallades en les últimes dècades, tot i que no es tenen dades oficials precisament per la manca d’un seguiment acurat.