Posidònia en 2050?

Posidònia en 2050?

Hem dit moltes vegades i ho continuarem dient alt i fort: l'amenaça més greu per a la vida marina de la mar Balear i el Mediterrani és el canvi climàtic. L'escalfament de les aigües, la pujada del nivell de la mar i una major freqüència de fenòmens meteorològics extrems produeixen impactes com la desaparició d'espècies i hàbitats i l'arribada d'espècies invasores. Es tracta d'un còctel de conseqüències imprevisibles, no només per a l'equilibri dels ecosistemes marins, sinó per a les moltes activitats econòmiques que depenen d'ells, com la pesca o el turisme. 

El nou informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC) publicat fa pocs dies –eclipsat pels esdeveniments a Ucraïna– ens recorda que els esforços actuals estan per sota del necessari i prediu que amb l'escenari actual les praderies de posidònia desapareixeran del Mediterrani en 2050. Una dada tan escruixidora com possible. Sabem que la posidònia sofreix mortalitats elevades quan la temperatura puja de 28 °C –com ha passat els últims estius a Balears– i que això passarà cada vegada més. 

Vol dir que hem de parar els nostres esforços per conservar aquest valuós hàbitat que tants beneficis ens proporciona? En absolut. En primer lloc, perquè com més sanes estiguin les nostres praderies, més capacitat tindran per respondre a l'impacte climàtic; en segon lloc, perquè tenim l'esperança que hi hagi exemplars que puguin demostrar resistència i capacitat d'adaptació; i, en tercer lloc, perquè els rizomes (tiges) enterrats de la posidònia actuen com a “tap” que evita l'alliberament de tot el carboni acumulat sota la praderia durant centenars i milers d'anys. No ens podem permetre el luxe, ni de perdre aquest valuós hàbitat tan característic del Mediterrani i les Balears, ni d'alliberar milers de tones de carboni que ara mateix estan enterrades. 

L'informe de l'IPCC ens recorda la necessitat d'accelerar la transició energètica, substituint energies fòssils com el gas per energies renovables com la solar i l'eòlica. Però també té conseqüències per a aquells productes de compensació de carboni vinculats a la conservació de plantes marines. Aquelles empreses o institucions que vulguin compensar les seves emissions invertint en projectes de conservació o restauració de praderies de plantes marines, vegetació d'aiguamolls o manglars, hauran de revisar les seves estratègies per confirmar que aquests projectes garanteixen un estalvi net d'emissions a llarg termini. I les prediccions de l'IPCC ens diuen que la posidònia ja no compleix aquesta garantia. 

Els projectes de conservació de posidònia són més necessaris que mai pels múltiples beneficis que ens aporta aquest hàbitat, però no se sostenen com a productes de compensació de carboni. L'opció més segura i prioritària sempre serà reduir les emissions, en lloc de compensar-les invertint en projectes de carboni blau.