Restauració de les badies somes

Restauració de les badies somes

Les badies d'aigües poc profundes de Balears alberguen una gran riquesa d'hàbitats que s'han vist greument degradats per múltiples pressions –mala qualitat de l'aigua, la pressió de la navegació i les urbanitzacions costaneres. Les seves espècies emblemàtiques, com els cavallets de mar i les agulles de mar, han disminuït massivament.

No obstant, Balears compta amb algunes de les badies somes millor conservades del Mediterrani. Hem d'actuar ara per garantir la protecció d'aquests espais valuosos i rics en biodiversitat. 

Un dels objectius estratègics de Marilles és la restauració, conservació i regeneració d'espècies i hàbitats vulnerables. Per això, hem posat en marxa un projecte a nivell balear per restaurar algunes badias somes com les de Pollença, Sóller, Talamanca, Sant Antoni de Portmany i Estany des Peix.

Primera fase a Menorca

Gràcies al suport de la fundació suïssa Fondation Primat, aquest 2022 començarem a treballar amb els científics locals de l'OBSAM –Observatori Socioambiental de Menorca– en algunes badies de Menorca com el port de Maó, Fornells, Addaia, Algaiarens i Sa Nitja, amb l'objectiu de replicar i amplificar l'impacte a altres llocs de les Illes Balears i més enllà.

La durada del projecte és de 3 anys. Aquesta primera fase consistirà a definir quin és l'estat de les badies, determinar quin és el seu òptim potencial ecològic i dissenyar un programa de mesures que ens ajudi a millorar-les. Això inclourà la regulació de les pressions, però també activitats de restauració proactiva com la replantació de boscos de Cystoseira i altres plantes marines, així com la possible reintroducció d'algunes espècies com el cavallet de mar i el peix guitarra.

Encara que aquest panorama i les tendències són aplicables a totes les illes, Menorca destaca per ser l'illa que ha aconseguit contenir el creixement i el desenvolupament costaner, assegurant la preservació i els majors nivells de protecció del territori i de la costa, en comparació amb les illes veïnes. Això és el que li ha valgut a Menorca el seu estatus de Biosfera de la Unesco. Encara que té seriosos reptes que afrontar quant a la seva gestió pesquera i l'eficàcia de les seves AMP, és l'illa que té les badies d'aigües poc profundes més saludables en comparació amb altres illes. No obstant això, han sofert una degradació i corre el risc de sofrir una pressió creixent. 

Context menorquí

Els estudis de recerca demostren que la majoria d'aquestes badies i la rica biodiversitat que albergaven han sofert diferents graus de degradació a causa del fondeig, l'excés de visitants, la contaminació (aigües residuals, agricultura), la terbolesa de l'aigua dels vaixells, els ports, la urbanització, el canvi climàtic i les espècies invasores.

La majoria d'aquests llocs gaudeixen d'alguna mena de protecció legal, però pocs compten amb plans de gestió eficaces. La reducció i gestió d'aquestes pressions a través del desenvolupament d'ambiciosos plans de gestió és un component clau d'aquest projecte i una passa essencial per aconseguir restaurar la biodiversitat en cadascun dels llocs.

Les praderes marines i els boscos de macroalgues de Cystoseira han sofert una regressió en les últimes dècades. La pèrdua d'aquests hàbitats repercuteix en el funcionament de l'ecosistema, afectant la productivitat local, la dispersió d'espècies i la biodiversitat. Una vegada que els boscos de Cystoseira desapareixen d'un lloc és molt difícil recolonitzar-lo de manera natural, per la qual cosa és necessari aplicar mesures actives de restauració. Espècies protegides com els cavallets de mar i els taurons han disminuït ràpidament o s'han extingit a nivell regional, com el peix guitarra i l'escat, que van ser vists per última vegada en 2015 i a principis de 2000, respectivament. 

Els resultats d'un estudi finançat per la Fundació Marilles i dut a terme per l'OBSAM van avaluar la qualitat de l'aigua de 100 platges i cales utilitzant la presència de la macroalga Cysotseira com a indicador ambiental. Revelen que l'impacte en la qualitat de l'aigua ha estat major en les cales i platges del sud, mentre que el nord sembla no haver-se vist tan afectat.

Avaluació de la qualitat de l'aigua de les cales de Menorca utilitzant les algues del gènere Cystoseira sensu lato com a bioindicadores.