"Si volem afrontar els impactes del turisme només hi ha una solució: el decreixement"

Pere Joan Femenia (Palma, 1999) és el portaveu a Mallorca de Joventut pel Clima - Fridays For Future, un moviment social i ecologista format per joves d’arreu del món. El seu objectiu principal és la lluita col·lectiva per conscienciar a la societat sobre els efectes del canvi climàtic i pressionar per situar l'emergència climàtica com una prioritat de l’agenda política. Aquest octubre ha estat part de l’organització i també portaveu de la Contracimera social “Menys turisme, més vida", organitzada com a reacció a la cimera europea que ha reunit els ministres de Turisme de tot Europa a Mallorca.  

 

UN DELS OBJECTIUS DE LA CONTRACIMERA SOCIAL DEL TURISME ÉS "MOSTRAR LA VERTADERA CARA" DEL TURISME A LES ILLES. QUINA ÉS AQUESTA CARA?  

El model turístic sobre el qual funciona la nostra economia ha estat construït i determinat històricament a partir dels agents econòmics i polítics.  Això ha condicionat el desenvolupament d'un model que està regit pel creixement econòmic, obviant els impactes socials, ecològics, climàtics, laborals, etc. Ha estat gràcies als moviments socials que els darrers anys que s'ha començat a parlar de la "vertadera cara del turisme". Ningú nega que el turisme ha aportat progrés i beneficis, però l'actual model turístic de masses també ha provocat una degradació de l'estat de benestar de la població. Té uns impactes socials perquè afecta el nostre mode de viure i de moure'ns; afecta en bona part l’habitatge i els nostres projectes de vida quan volem comprar una casa. També contribueix al canvi climàtic, ja que els governs amplien infraestructures com aeroports, ports i carreteres; accentua els problemes de l'escassetat de recursos hídrics, energètics i alimentaris que no som capaços de produir aquí; afecta la identitat, quan no es fomenta la tradició i la producció local o quan canvia la morfologia de la ciutat amb multinacionals i botigues per a turistes; no produeix riquesa sinó que ha augmentat les desigualtats i la població en risc pobresa. A més a més, repercuteix en la salut del territori i en la nostra salut, tant per la contaminació directa d'activitats com els megacreuers, com pels problemes mentals, producte del malestar social que poden generar.  

 

LES ILLES BALEARS I LA SEVA MAR SÓN UN INDRET ESPECIALMENT VULNERABLE DAVANT ELS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC?  

Els estudis científics situen les Illes Balears com un dels focus del canvi climàtic, degut a la seva situació geogràfica, que accentuarà els problemes de temperatures extremes, sequera, fenòmens climàtics extrems, etc. Això condicionaria tots els sectors i modes de vida, començant pel turisme, que podria caure més d'un 8% a causa del canvi climàtic. També afectaria el sector primari que ja s'ha es veu afectat amb pèrdues de producció d'aliments, o la salut de les persones, ja que només les ones de calor ja causaren 11.300 morts a Espanya el 2022. 

La mar també és especialment vulnerable perquè juga un paper clau en la mitigació del canvi climàtic absorbint l'excés de calor i sent un embornal de carboni. Tot i això, el desmesurat increment de la temperatura global pot fer arribar al tipping point o punt d'inflexió, que provocaria un clima aquàtic que no seria compatible amb la vida d'alguns dels nostres ecosistemes, com la posidònia, provocant la seva morta.Això implicaria uns efectes irreversibles i que canviarien els nostres ecosistemes i modes de vida.  

 

CREUS QUE LA SOCIETAT DE LES ILLES ESTÀ CONSCIENCIADA SOBRE AQUESTA REALITAT?  

No. La població està conscienciada en el fet que el canvi climàtic és un problema, però desconeix les vertaderes conseqüències de la crisi climàtica. La població general desconeix els problemes de producció d'aliments a escala mundial, el problema de desplaçaments climàtics, la mort causada per fenòmens climàtics o els impactes sobre la fam, la salut o l'economia.  

 

LA NOSTRA MAR ÉS TAL VEGADA EL MAJOR ATRACTIU TURÍSTIC DE LES ILLES. EN CANVI, LA SEVA CONSERVACIÓ NO ÉS ENCARA PROTAGONISTA DEL DEBAT POLÍTIC. VIVIM D’ESQUENA A LA MAR?  

La mar ha estat contemplada, encara avui dia, com un espai de negoci en el qual fer comerç, construir grans embarcacions per activitats turístiques i d'oci, per activitats pesqueres, per navegar, etc. Però no és fins a gairebé en l'actualitat que es plantegen noves visions sobre la mar, com un espai ple de vida i que té nombroses oportunitats per a la investigació científica i que és un agent clau en la lluita contra la crisi climàtica. Els darrers anys, s'ha començat a avançar tímidament en la protecció d'espais i la declaració de paisatge i patrimoni natural, però encara ens trobem enfora dels objectius mundials que pretenen protegir el 30% dels oceans.  

  

TOTA ACTIVITAT HUMANA TÉ IMPACTE I EL TURISME MOU MILERS DE MILIONS DE PERSONES ARREU DEL MÓN, DE CADA VEGADA MÉS... CREIS QUE ÉS POSSIBLE ACONSEGUIR UN TURISME SOSTENIBLE MEDIAMBIENTALMENT? A TRAVÉS DE QUINES LÍNIES D'ACCIÓ?  

És un debat obert si existeix el turisme sostenible. L'actual model està molt enfora de ser-ho, però existeixen moltes maneres de transitar cap a ell. Ho podem dividir en les diferents fases del turisme: el transport, el lloc i la seva activitat. El transport o mobilitat, s'ha de veure directament afectat amb la reducció de la freqüència de vols i els vols de llarga distància, cal evolucionar cap a un turisme que viatgi menys, que sigui més local i utilitzi mitjans de transport menys contaminants. El segon és l'estudi de càrrega, perquè cap ciutat, illa o territori del món està capacitat per acollir a una gran quantitat de turistes, ja que cap territori té recursos il·limitats, i la producció i transport de mercaderies i recursos té un impacte ambiental enorme. I el tercer té a veure amb allò que consumeix, si són productes amb baixa petjada de carboni i si l'activitat que du a terme té un impacte cap al territori i els ecosistemes.  

L'actual model turístic està molt enfora de ser sostenible, però existeixen moltes maneres de transitar cap a la sostenibilitat.

 

LA PREVISIÓ ÉS QUE L’ANY 2023 ACABI AMB UN NOU RÈCORD DE TURISTES A LES ILLES BALEARS, TOT SUPERANT ELS 17 MILIONS. ÉS EL MOMENT DE DECRÉIXER?  

Si volem afrontar els reptes de futur i els impactes que el turisme té sobre el territori i la població, només hi ha una solució: el decreixement. Fa ans que es demana al Govern  un estudi de la capacitat de càrrega de població resident i població flotant. Nosaltres sabem de sobra que els límits biofísics han estat superats des de fa anys, basta veure les dades: Les Balears solament produeix el 15% dels aliments que consumeix, no tenim recursos hídrics per abastir la població i necessitam dessalar aigua en grans quantitats, o no produïm suficient energia per a tothom. La resposta és no. No tenim un territori que pugui acollir 17 milions de turistes i ni tan sols sabem quin són els límits reals de l'illa. 

 

COM VA SER QUE ET VARES INTRODUIR EN EL MÓN DE L'ACTIVISME ECOLOGISTA?  

No fou fins als 17 anys, quan em vaig fer un compte de Twitter, que vaig començar a estar informat sobre l'actualitat i em van començar a apareixer coses del canvi climàtic. Poc a poc i llegint sobre el tema, em vaig anar conscienciant més i demanant-me: per què no s'està fent res sobre aquest problema, si ens afecta a tots?Després, l'any 2019 va sorgir Fridays For Future i les primeres protestes climàtiques i se'm va presentar l'oportunitat d'implicar-me amb una lluita climàtica. A Mallorca, juntament amb altres joves desconeguts vàrem mirar de crear el grup i començar l'activisme climàtic que encara segueix a dia d'avui.  

 

QUINA ÉS LA TEVA RELACIÓ AMB LA MAR? 

Tot i viure en una illa, mai he tingut una relació directa amb la mar, més enllà d'anar a la platja els estius.  

 

Test ràpid per a enamarats  

Un llibre: One Piece, d’Eiichiro Oda 

Una imatge que t'evoqui les Balears: la sargantana 🦎 

Una espècie marina: La rajada 

Una persona o organització de referència: El GOB  

Una platja: El caló de s'Estaca 

Optimista, realista o pessimista? Em consider realista