Cristina Linares: "Una quarta part dels coralls i gorgònies de la mar Balear estan amenaçats"

La doctora Cristina Linares és d’Eivissa i té una llarga trajectòria en el seguiment de biodiversitat marina en espais marins protegits. Professora i investigadora de la Universitat de Barcelona, està fortament lligada a l’estudi de la mar Balear i, més concretament, dels coralls i gorgònies que l’habiten. A les Jornades de Biodiversitat Marina del passat mes de novembre va ser ben clara: “estam presenciant extincions funcionals”. 

A què et refereixes quan dius que a la mar Balear s’estan produint extincions funcionals? 

Quan es parla d’extincions normalment es fa referència a la desaparició d’espècies concretes. Però, el que estem veient a la natura és que de vegades les espècies no arriben a desaparèixer del tot, perque encara queden alguns exemplars, tot i que sí que podem considerar que s’han perdut les funcions que tenen en l’ecosistema. Això és molt preocupant, i no se’n parla gaire.

Els invertebrats són els grans desconeguts de la mar? Per què són tan importants?

D’espècies d’invertebrats marins n’ hi ha moltes. Des d’esponges i coralls, fins a crustacis tant importants com les llagostes. N’hi ha que tenen un interès comercial molt elevat, mentre que d’altres, com els coralls i gorgònies, considerats com formadors d’hàbitat, proveeixen estructura que dona refugi a un elevat nombre d’espècies

Sabem quantes espècies de coralls i gorgònies hi ha a la mar Balear? Podríem dir que la majoria estan en bon o mal estat de conservació?

Tot i que es fa difícil donar un nombre exacte, podríem considerar que tenim més d’un centenar d’espècies de coralls i gorgònies a la mar Balear, i una quarta part d’aquestes es poden considerar amenaçades en diferent intensitat. Trobem des del corall de fondària Isidella elongata, que està en perill crític, fins el corall vermell o la Cladocora caespitosa, que estan considerades amenaçades a la llista vermella de la UICN.

Quins són els principals impactes que els afecten? 

Són molts. La majoria de gorgònies i coralls són molt vulnerables a les pressions, atès que són espècies de creixement lent i que poden arribar a viure molts anys. Podríem dir que actualment els principals impactes per a aquestes espècies són aquells derivats de la pesca, ja sigui per les captures accidentals o per l’impacte directe de les seves arts, i el canvi climàtic, sobretot per sobre dels 50 metres de fondària

Ha canviat molt el paisatge submarí de la mar Balear d’ençà que vares començar a estudiar-la?

Quan vaig començar a bussejar per feina a les Balears, amb en Kike Ballesteros, encara no havien arribat els impactes devastadors de les onades de calor. Els boscos de gorgònies de l’Imperial de Cabrera i els Illots de Ponent a Eivissa, per exemple, estaven en un estat de conservació molt bo, excepte alguns impactes puntuals dels arts de pesca. Ara, a la majoria d’indrets amb gorgònies i coralls per sobre dels 50 metres, aquestes espècies han patit mortalitats derivades de les onades de calor, cada vegada més freqüents i intenses.

"A la majoria d’indrets amb gorgònies i coralls per sobre dels 50 metres, aquestes espècies han patit mortalitats derivades de les onades de calor".

Destacaríeu algun espai marí protegit de la mar Balear pels seus bons resultats?

Actualment, diria que tots els espais tenen la mateixa problemàtica. L’impacte del canvi climàtic és el més evident, però també les espècies invasores. A més, en els indrets on es pot escar prop d’hàbitats i espècies vulnerables, hi hem de sumar l’impacte dels arts de pesca.

Què és necessari per millorar la conservació de la mar? Més finançament? Actuacions més estratègiques?

De fet, i relacionat amb el que he comentat anteriorment, hauríem de millorar la protecció d’aquestes espècies entre 50 i 100 metres de fondària, que es una franja de fondària que podria actuar com un refugi climàtic però amb molts impactes derivats de l’algunes modalitats de pesca. Aquestes fondàries han estat les grans oblidades a nivell de recerca i també de protecció. A més, un major finançament pels espais protegits ajudaria amb termes de garantir la vigilància i per tant el compliment de les normatives ja existents.

No tots els tipus de protecció funcionen igual. Com valores la protecció estricta respecte d’altres tipus de protecció?

Tenir espais de protecció estricta és imprescindible per garantir la protecció efectiva  dels ecosistemes i recursos marins. Però aquests han d’estar on toca, seguint criteris científics (i no en els llocs on “molesten” menys, que és la situació d’aquests indrets en molts espais protegits) i cobrint una superfície significativa, incloent la major diversitat d’hàbitats possibles. Tenim moltes evidències científiques que aquests espais són els que permeten una recuperació dels ecosistemes. Si es recuperen els hàbitats i les espècies, això també es beneficiós per la recuperació dels serveis ecosistèmics que proveeixen.

"Tenir espais de protecció estricta és imprescindible per garantir la protecció efectiva  dels ecosistemes i recursos marins".

Sempre has tengut relació amb la mar? Per què vares decidir dedicar-te al seu estudi i conservació? 

Néixer a Eivissa en una família que estima el mar em va permetre passar moltes estones a la mar, a la barca dels meus pares. Això va fer que des de ben petita ho tingués molt clar. Mai em vaig imaginar fent una altra cosa i, per sort, ho vaig aconseguir.

TEST PER A ENAMARATS: 

Un llibre:  Cod,, de Mark Kurlansky

Una imatge que t’evoqui les Balears:  els illots i el color de la mar

Una espècie marina:  La gorgonia vermella Paramuricea clavata

Una persona o organització de referència:   Kike Ballesteros

Una platja:  Sa Figuera Borda a Eivissa i Mitjorn a Formentera

Optimista, realista o pessimista: Tot i que la situació actual no ajuda massa, sempre optimista però amb els peus a terra