Marta Sales, col·laboradora de l'OBSAM
Notícies

Marta Sales, col·laboradora de l'OBSAM

Marta Sales, col·laboradora de l'OBSAM

01/07/2020

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) treballa en un projecte per avaluar la qualitat ambiental de l’aigua de les cales de Menorca a partir de l’abundància i diversitat de les algues del gènere Cystoseira. L'estudi compta amb el finançament de la Fundació Marilles, l'Agència Menorca Reserva de Biosfera i l'OBSAM. La Marta Sales és la coordinadora del projecte.

Quina és la teva trajectòria professional i com arribesa l'OBSAM?

Sóc doctora en Biologia. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i uns anys després vaig fer la tesi al Centre d'Estudis Avançats de Blanes. Després vaig treballar 5 anys a l'Estació d'Investigació Jaume Ferrer; i des del 2015 fins a l'actualitat he treballat com a autònoma en diversos projectes, principalment per l'administració i l'OBSAM.

Abans de fer la tesi vaig treballar durant un any i mig primer a l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) –en un projecte sobre l'impacte de la pesca recreativa– i després a l'OBSAM –elaborant i actualitzant indicadors de sostenibilitat–. Durant els darrers quatre anys he tornat a treballar per l'OBSAM en diversos projectes: un llibre sobre el medi marí de Menorca, el Pla d'Investigació de la Reserva de Biosfera, i ara estic coordinant el projecte sobre l'avaluació de la qualitat de l'aigua de les cales de l'illa utilitzant les algues com a bioindicadores.

Quina és la teva experència amb l'alga Cystoseira?

Treballant a l'OBSAM amb bioindicadors vaig conèixer l'ús de les algues del gènere Cystoseira com a indicadores de la qualitat de l'aigua. S'han creat diferents indicadors d'aquest tipus en el marc de l'aplicació de la Directiva europea Marc de l'Aigua, i un d'ells és el CARLIT, creat per l'equip del doctor Enric Ballesteros, que va ser el meu director de tesi. La meva tesi va tractar sobre les algues del gènere Cystoseira i em va permetre estudiar en profunditat les algues d'aquest gènere que es troben a zones calmades, és a dir, a l'interior de cales. L'any 2005 vam fer un mostreig per totes les cales de Menorca i vam definir la distribució i abundància de les diferents espècies de Cystoseira a l'illa. Ara estem repetint aquest mostreig per comprovar com han evolucionat les poblacions després de 15 anys. Com que són tan sensibles a la contaminació, ens permetran discernir a quins llocs estem tenint problemes d'eutrofització o altres tipus de contaminació de l'aigua.

Quines passes esteu seguint?

Durant el projecte, està previst mostrejar les algues de 103 cales, tal com es va fer el 2005. Resseguim el litoral de cada cala nedant i prenem nota de les diferents espècies de Cystoseira, així com de la seva abundància. En el litoral de Menorca hi ha nou espècies de Cystoseira i es requereix un entrenament especialitzat per arribar-les a distingir. El setembre farem un altre mostreig, però aquest cop es tractarà d'una recollida de mostres d'aigua de totes les cales per analitzar-ne els nutrients (nitrits, nitrats, amoni, fosfats i silicats). Una vegada tinguem totes les dades, podrem comparar-les amb les del 2005 i veure la relació entre la concentració de nutrients i l'estat de les poblacions de Cystoseira.

 

D'esquerra a dreta, Eva Marsinyach, Aina Blanco i Marta sales, investigadores del projecte sobre qualitat de les aigües de Menorca.

En quin estat es troben les aigües de Menorca?

Ja fa temps que es parla de que els aqüífers tenen una sobrecàrrega de nitrats. Tot el sud de Menorca està format per roca calcària porosa, de manera que hi ha un flux constant d'aigües freàtiques de terra cap a mar, fet que és més accentuat a les costes del sudest i sudoest per la configuració geològica d'aquestes zones. Precisament a les cales d'aquestes zones és on estem trobant una certa regressió de la Cystoseira. Caldria que l'administració posés fil i agulla a aquest tema intervenint en la millora de la gestió de les aigües residuals i també en l'abús de fertilitzants i altres productes contaminants en l'agricultura.

Què s'està fent i què falta per fer perquè la mar de Menorca estigui ben conservada?

Els problemes ambientals, econòmics i socials s'haurien de començar a encarar des d'una perspectiva més espiritual.

L'any passat es va aprovar l'ampliació de la reserva de biosfera al mar, el qual suposa una aposta del Consell Insular i un compromís per treballar en la sostenibilitat de totes les activitats que s'hi realitzen. A nivell d'investigació, l'any 2010 es va crear l'Estació d'Investigació Jaume Ferrer, on es fan seguiments de diferents espècies, així com de l'activitat pesquera, a més de posar a disposició d'altres investigadors infraestructura i material per a la seva activitat. A l'OBSAM també hi ha una línia de feina important pel que fa al seguiment del medi marí. D'altra banda, el GOB també treballa en l'àmbit marí. Aquestes entitats col·laboren en certs projectes i tiren endavant iniciatives que trobo molt interessants.

Faltaria que l'administració actués per millorar la vigilància de les àrees marines protegides, i també la gestió de les aigües residuals amb la millora de canonades, corregint el funcionament deficient de certes depuradores i controlant la quantitat de fertilitzants utilitzats per a l'agricultura.

Test ràpid per a enamarats:

Una lectura: Breviario mediterráneo, de Pedrag Matvejevic.
Una imatge:
Una aigua transparent on es veu perfectament el fons.
Una espècie marina:
L'escorball.
Una organització o persona de referència:
Enric Ballesteros.
Una platja:
Cala Tortuga, Cala Pregonda... N'hi ha tantes que es fa difícil triar-ne una, però seria una del nord segur.
Una frase que et defineixi:
M'agraden les coses simples, sense floritures. 
Optimista, realista o pessimista?
Tenc dies de tot, però predomina l'optimisme.