La premsa internacional s’ha fet ressò de les últimes dades recollides pel Govern de les Illes Balears i publicades per l’Informe Mar Balear que mostren que la qualitat de l’aigua a les platges de les Balears ha empitjorat en els últims deu anys i que els casos de contaminació fecal s’han duplicat entre 2024 i 2025. L’Informe Mar Balear també destaca que un 70% de les platges de les Illes tenen una qualitat de l'aigua excel·lent, i que a la gran majoria de la resta és bona o molt bona. Ara bé, aquesta part no ha tingut tant de protagonisme.
Sense entrar a valorar la qualitat i el sensacionalisme d’alguns mitjans, aquí hi ha una veritat incòmoda que ens posa davant el mirall. Malgrat els esforços que s’han fet en aquesta i en anteriors legislatures, el problema encara és ben viu. Toca demanar a ajuntaments, consells i governs tant autonòmic com central si s’estan fent tots els esforços necessaris per resoldre un problema sobre el qual molts actors (turisme, nàutica, entitats conservacionistes, pescadors) ja han posat l’accent.
La pèrdua de la qualitat de l'aigua de bany és en part conseqüència d’un altre gran repte: la pressió demogràfica que suporten les nostres illes. La pressió humana creix més ràpidament que les infraestructures que necessitem per garantir la qualitat de les nostres aigües. Per tant, la conclusió és clara: serà molt difícil millorar la qualitat de les aigües balears sense abordar el repte de la pressió demogràfica.
Una bona qualitat de l'aigua és condició essencial per garantir la prosperitat econòmica de les Illes i el benestar dels seus ciutadans. A escala ecològica, és clau per poder tornar a omplir la nostra mar de color i de vida, recuperant hàbitats i espècies vulnerables com les praderes de Posidònia i els boscos de Cystoseira. I és fonamental per garantir la qualitat dels nostres recursos marins i el futur de part de la flota pesquera.
Trobareu molta més informació sobre la gran diversitat d’espècies que tenim a la nostra mar i els reptes als quals s’enfronten a moltes de les comunicacions de les IX Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, que s’han celebrat a totes les Illes entre novembre i gener. I parlant de trobades que generen coneixement, ben aviat publicarem les conclusions dels grups de treball de les Jornades de Biodiversitat Marina sobre protecció efectiva, mamífers marins i qualitat de les aigües.
Acabem amb una nota pesquera. A començaments de febrer, el comissari de pesca i oceans de la Unió Europea, Costas Kadis, visitarà les Illes Balears. Serà una oportunitat per donar a conèixer de prop la realitat d’una flota i un model pesquer que és referent a nivell mediterrani. La flota balear ha demostrat que reduir l’esforç pesquer – tot i els mals de cap que això representa – té premi, i que es pot pescar i guanyar més sortint menys dies a mar. Llàstima que això no sigui sempre reconegut des dels despatxos de Madrid i de Brussel·les.
Aniol Esteban - Director
Continua llegint el butlletí.
