Guillem Félix, president de Cayume

L’Associació Cayume és una entitat sense ànim de lucre formada l’any 2015 a l’illa de Mallorca per un grup multidisciplinari de joves. Tot i que no és fins aquest 2020 quan inicia la seva activitat amb el projecte EggCase. L’associació es presenta amb el lema de l’Estudi i Conservació de la mar Balear i té la intenció de continuar realitzant projectes de caràcter científic i divulgatiu. Guillem Félix és el seu president.

Qui és Guillem Félix?

Sóc mallorquí de naixement, de família andalusa i catalana. Sóc infermer veterinari amb més de 10 anys d'experiència i especialitzat en rescat i recuperació de fauna salvatge, sobretot fauna marina. He dedicat gran part de la meva trajectòria a treballar en diferents centres a tot el món i extreure de cadascun multitud d'aprenentatges. Sóc una persona molt ambiciosa i amb ganes de saber més –i així ho faig– i no pretenc deixar de formar-me mai.

Com i per què es crea Cayume?

Cayume es crea el 2015 a partir d'un projecte de voluntariat de rastreig de les platges de tota l'illa de Mallorca per detectar o no la presència de nius de tortuga marina.

Després d'aquesta campanya de poc més de dos mesos, l'Associació va estar parada, ja que els components vàrem prendre camins diferents, tant dins com fora del país. Però el 2019 ens retrobem i sentim la necessitat de posar l'entitat en marxa. Aquesta vegada amb més experiència i les idees més clares. Així neix el nostre primer projecte: EggCase 2020.

 

Què és EggCase?

És vital que els humans siguem conscients que el planeta que tenim és aquest i que no hi ha un altre de recanvi. Tots els nostres actes tenen un impacte en la naturalesa. Som l'única espècie que dia rere dia destruïm l'entorn que necessitem per viure, a pesar que ens creguem els més racionals i intel·ligents.

Fa escassos dos mesos que hem començat el projecte EggCase 2020: Recuperació d'ous d'elasmobranquis de la pesca accessòria per a la seva cria i reintroducció.

Hem creat un vincle amb algunes de les embarcacions pesqueres de la Confraria del Port d'Andratx, i són ells mateixos qui ens porten els ous, tant de tauró com de rajada, quan els pesquen de manera accidental. En arribar a port, nosaltres passem a recollir-los i els portem a les instal·lacions d'incubació, dins del Laboratori de Recerques Marines i Aqüicultura del Govern Balear (LIMIA), a qui agraïm que ens cedeixin un espai en el seu centre per dur a terme el projecte.

En aquests mesos ja ens han arribat uns 60 ous de múltiples espècies, sobretot de rajades. Estem a l'inici del projecte, però ja hem pogut veure els embrions moure's dins dels ous.

Aquest projecte persegueix diversos objectius: no sols la recuperació d'aquests ous “perduts” per donar-los una segona oportunitat, sinó que també veiem el projecte com una important eina d'aprenentatge sobre aquestes espècies; una eina de conscienciació i treball conjunt amb el sector pesquer. A més, volem fer especial émfasis en l'educació ambiental. Considerem de vital importància que la societat conegui aquestes espècies de taurons i rajades, que sàpiga que aquests animals viuen aquí, i aprenguin la importància que tenen dins de l'ecosistema de la mar Balear i deixin de mirar-los espantats, com sempre s'ha fet.

Per què heu decidit treballar amb taurons i rajades i no amb una altra espècie?

És molt més perillós una mar sense taurons, que una mar plena d'ells.

La veritat és que nosaltres també estem sorpresos de treballar amb taurons i rajades, ja que sempre hem treballat amb altres espècies. Jo pràcticament sempre he treballat amb tortugues marines i cetacis, i la Clàudia –la meva companya d'EggCase– amb ocells marins.

La cosa va sorgir en adonar-nos que realment hi havia un problema “amagat” o del qual no es parlava: la pesca accidental dels ous de taurons i rajades. I es tractava d'un problema molt més gran del que ens imaginàvem. Més de la meitat de les espècies de taurons i rajades de la Mar Mediterrània es troben en perill d'extinció. Són espècies que tenen un desenvolupament i maduració lentes i amb una taxa de fecunditat molt baixa.

Penso que no som del tot conscients de com funciona un ecosistema, que cada peça és essencial per al seu equilibri, i si perdem una d'aquestes peces, tot es desequilibra. Amb els taurons i les rajades això és encara més important. Els elasmobranquis són depredadors –estan en la part més alta de la cadena alimentària– i la seva existència és vital per a l'equilibri de la resta d'espècies.

Test ràpid per a enamarats

Una lectura: Altres mons: Aventures i desventures d'una biòloga inquieta, d'Isabel Moreno.
Una imatge: La immensitat de la mar.
Una espècie marina: Caretta caretta.
Una organització o persona de referència: Sylvia Earle.
Una platja: Illa Isabela (Galápagos).
Una frase que et defineixi: “Voler és poder”.
Optimista, realista o pessimista? Optimista.