Hi ha 46 embarcacions de pesca recreativa per cada una de professional a les Illes Balears

Imatge: Sebastià Torrens

Entre els anys 1950 i 2021, les embarcacions de pesca professional han passat de 1.265 a 257

L'INFORME MAR BALEAR 2024 ha recopilat informació actualitzada sobre els beneficis que ens aporta la mar, la situació del sector pesquer a les Illes i les espècies de taurons i rajades explotades. Aquests són alguns exemples de resultats que es mostren als nous capítols publicats: Beneficis i Pesca.

L’activitat pesquera professional de les Illes Balears proporciona entre el 15 i 17 % del peix que es comercialitza a les illes. Les dades recopilades indiquen que és un sector en declivi. Entre l'any 1950 i el 2023, les embarcacions de pesca professional s’han reduït de 1.265 a 257 a les Illes Balears, xifra que representa una reducció del 80 %. Pel que fa a la tripulació, durant el mateix període ha passat de 4.976 tripulants a tan sols 461, reduint-se un 91 % en 74 anys.

En referencia a les modalitats de pesca d’aquestes embarcacions, l’any 2023 hi havia 226 embarcacions d’arts menors, mentre que al 2014 n’hi havia 277, amb una reducció d’un 18 % en 10 anys. Al 2023 hi havia 31 embarcacions d’arrossegament, un 68 % menys que l'any 1975, quan n’hi havia 96.

En canvi, la pesca recreativa va en augment. Es comptabilitzen 44.070 llicències totals de pesca recreativa (embarcacions, pesca submarina, individual i esportiva) el 2023. En aquest sentit, destaca especialment l’augment de llicències entre els anys 1997 i 2004.

L’any 2023 hi havia 11.743 llicències vigents de pesca d’embarcació recreativa, mentre que hi havia un total de 257 embarcacions de pesca professional, el que suposa que hi ha 46 embarcacions de pesca recreativa per cada una de professional.

L’aqüicultura marina a les Illes Balears va suposar uns ingressos totals de 16,7 milions d’euros l’any 2023.

Un dels múltiples beneficis que ens aporta el medi marí és l’aqüicultura marina.L’aqüicultura de les Illes Balears va néixer a Menorca entorn de l’any 1880, amb els primers cultius de mol·luscs en parcs i muscleres dedicats al consum de l’illa i explotats d’una manera totalment artesanal. Entre els anys 1984 i 2007, també es va desenvolupar l’aqüicultura de peixos a Mallorca.

Des de l’any 2007, no es fa producció de peix per a aqüicultura. Aquesta va ser substituïda per la producció d’alevins d’orada (Sparus aurata) i de llop (Dicentrarchus labrax) que es duen a la Península per engreixar-los. La producció d'alevins a les Balears ha augmentat considerablement durant els darrers 20 anys. L'any 2003, el valor econòmic dels alevins produïts va ser d'1,95 milions d'euros, mentre que el 2023 va ser de 16,5 milions d'euros.

Pel que fa a la producció aqüícola de mol·luscs, només n’hi ha a Menorca, i es basa en la producció de musclos (Mytilus galloprovincialis) i escopinyes (Venus verrucosa). La producció d’escopinya, encara que és molt minoritària en termes de pes, té un important valor econòmic. Això no obstant, durant els darrers anys s'ha reduït dràsticament. L’any 2006, va representar el 32% del total de la producció de mol·luscs, mentre que l’any 2022 va ser tan sols el 0,2 % de total. Si feim la comparativa per pes, els anys 1994 i 1995 se’n varen produir 5 tones, mentre que l’any 2022 la producció va ser tan sols de 0,02 t. L’any 2023 es va arribar a les 0,5 t.