Datació de posidònia a Calvià

Datació de posidònia a Calvià

Amb la finalitat d'estimar l'edat i la quantitat de carboni emmagatzemat per les praderies de posidònia, el passat 3 de juliol la Fundació Marilles va convidar a un equip d'investigadors experimentats –dirigits pel Dr. Miguel Ángel Mateo del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) a la Costa Brava– a mostrejar dues prades a la costa de Calvià (a Illetes i a la platja de S'Oratori en Portals Nous). L'activitat va ser possible gràcies al suport de TrueWorld que ens va prestar l'embarcació d'energia solar Stenella; així com el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Port Portals i el municipi de Calvià.

Recerques anteriors han demostrat que els 550 km² de prades de posidònia de les Illes Balears absorbeixen al voltant del 8% de les emissions totals de les Illes. Encara que s'ha demostrat que són embornals vitals de carboni, actualment no s'inclouen en els inventaris nacionals de carboni.

En tots dos llocs, els investigadors van extreure tubs de PVC de 1,5 metres de longitud que contenien la planta i el sediment. El nucli de sediment és com un llibre, i cada tros una pàgina diferent, que ens conta la història al llarg dels segles passats. Els investigadors podran determinar quan van aparèixer els primers contaminants i quan van començar a acumular-se els primers microplàstics en els sediments. També revelen l'antiguitat d'aquests hàbitats. Les estimacions actuals suggereixen que les praderies mostrejades tenen més de 1.000 anys.

 

El carboni que s'emmagatzema en els ecosistemes marins es coneix com a carboni blau. Els principals components són les plantes marines, els manglars i les zones humides. Aquests ecosistemes segresten i acumulen gran quantitats de carboni, tant en les pròpies plantes com en els sediments baix elles. Per exemple, més del 95% del carboni de les praderies marines s'emmagatzema en els sòls. Les praderies de Posidonia oceanica són un dels ecosistemes més eficients segrestant carboni que durant segles i mil·lennis han anat enterrant en els sediments que s'acumulen baix elles. Protegir aquests hàbitats evita la sortida de tot aquest carboni a la mar i eventualment a l'atmosfera. Per tant, són un aliat imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic.