ESPANYA POT SER PIONERA A NIVELL MUNDIAL EN LA PROTECCIÓ DELS CETACIS ENFRONT DEL PROBLEMA DEL SOROLL SUBMARÍ
El Pla de Gestió del Corredor de Migració de Cetacis ha de ser una eina clau per avançar en la lluita contra el canvi climàtic i el soroll submarí
Després de l'important reconeixement internacional atorgat a Espanya pel Conveni de Barcelona (UNEP/MAP) en declarar el Corredor de Migració de Cetacis com a Zona d'Especial Importància per al Mediterrani, el Govern espanyol té ara la possibilitat de ser pioner a nivell mundial en la protecció dels cetacis enfront del greu problema del soroll submarí prenent una sèrie de mesures que simultàniament contribuirien a reduir la petjada climàtica del transport marítim.
“Espanya té a les seves mans una oportunitat única per reduir de forma quantitativament rellevant les emissions de soroll submarí i transformar una zona amb una gran intensitat de trànsit marítim en una zona silenciosa per a la fauna marina. El Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani podria convertir-se en un exemple d'importància internacional de millors pràctiques ambientals en una zona marina protegida", va declarar Nicolas Entrup, codirector de Relacions Internacionals d'OceanCare, organització internacional per a la protecció del medi marí, en roda de premsa conjunta amb Alnitak i la Fundació Marilles, celebrada aquest matí a Mallorca.
En la citada roda de premsa, s'ha presentat l'informe d'OceanCare “Aigües silencioses per a balenes i dofins”. Aquest document està concebut amb la finalitat de fer costat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el desenvolupament del pla de gestió de la conservació del Corredor de Migració de Cetacis, amb un enfocament particular en les mesures d'evitació, reducció i mitigació d'activitats generadores de soroll submarí. S'inclouen en aquest informe recomanacions sobre seguiment i execució del pla, amb la finalitat de convertir-lo en un exemple de Millors Pràctiques en la governança de les àrees marines protegides, el qual podria reproduir-se en altres llocs del món.
Foto: Alnitak.
Al juny de 2018, el Govern espanyol –ateses les peticions del Congrés dels Diputats i el Senat, el Govern i el Parlament balear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat de València, els Consells insulars, els principals ajuntaments d'aquestes illes, així com el de les ciutats de Barcelona i València, entitats del sector privat i de la societat civil, així com de nombrosos científics i organitzacions de conservació espanyoles i internacionals– va declarar el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani (una zona marina de 46.386 km² d'alt valor ambiental situada entre les Illes Balears i la Península) com a Àrea Marina Protegida (AMP). A l'any següent, al desembre de 2019, el Conveni de Barcelona va reconèixer la importància ambiental d'aquesta AMP en declarar-la Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterrani (ZEPIM). Després de la seva declaració com AMP i ZEPIM, el Govern espanyol té ara l'obligació d'elaborar un Pla de Gestió d'aquest espai marí protegit.
“Un Corredor de Migració de Cetacis ben gestionat i finançat garantirà la conservació i millora de les poblacions d'aquests majestuosos animals, reduirà la contaminació acústica i climàtica i ens acostarà cap a un Mediterrani més sostenible. Balears ha de jugar un paper clau perquè el corredor de cetacis sigui un èxit i un referent mundial en conservació marina”, va afirmar Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles.
Aquest espai és d'alt valor ecològic, no sols perquè és una zona de pas migratori per al rorcual comú (una balena barbada que és el segon mamífer més gran del planeta) cap a les seves àrees de reproducció i alimentació en el nord del Mediterrani, sinó també perquè és un hàbitat i una zona d'alimentació per a un ampli ventall d'altres espècies de cetacis (de busseig profund com el catxalot, el calderón comú i el zifio de Cuvier; i per als dofins mular i llistat, entre altres), a més de diverses espècies de quelonios com la tortuga babaua, però també taurons i aus marines. Totes les espècies esmentades estan incloses en l'Annex II del Protocol sobre àrees especialment protegides i diversitat biològica al Mediterrani del Conveni de Barcelona i, també, en l'Annex IV de la Directiva 92/43 / CEE "Hàbitats".
Però malgrat la seva protecció legal, aquestes espècies estan sotmeses a fortes pressions que posen en risc la seva supervivència. Entre elles, a causa de l'intens trànsit marítim existent en la zona, al risc de col·lisions letals de grans cetacis amb els vaixells. Així mateix, els vaixells de passatgers i de transport de mercaderies provoquen elevats nivells de soroll submarí que posen en perill a les balenes i dofins. El nombre de vaixells mercants i de creuers en els ports espanyols del Mediterrani es va acostar als 125.000 en 2019, segons dades oficials del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. De fet, el Corredor de Migració de Cetacis ha estat identificat com un punt crític de soroll submarí per l'Acord sobre la Conservació dels Cetacis de la Mar Negra, la Mar Mediterrània i l'Àrea Atlàntica contigua (ACCOBAMS), tractat internacional del qual Espanya també forma part.
En el Reial decret 699/2018, que va declarar la protecció del Corredor de Migració de Cetacis com a Àrea Marina Protegida, el Govern espanyol va deixar clar que evitar, mitigar i reduir el soroll antropogènic sota l'aigua és un dels objectius centrals per a salvaguardar la conservació de la gran diversitat d'espècies marines que utilitzen aquesta àrea.
El soroll submarí antropogènic s'ha identificat com un contaminant crític que afecta negativament els ecosistemes marins mundials en nombrosos estudis científics. A escala mundial, el transport marítim comercial és una de les principals causes del soroll submarí, sobretot perquè prop del 90 % del comerç mundial es realitza per mar.
“Serà fonamental realitzar una gestió efectiva del trànsit marítim al ZEPIM amb la finalitat de reduir el soroll submarí i les emissions de CO₂”, va declarar Carlos Bravo, portaveu d'OceanCare a Espanya.
En aquest sentit, la reducció de la velocitat dels vaixells és, entre les diferents mesures operatives disponibles, la que pot contribuir de forma més rendible a reduir l'impacte mediambiental del transport marítim. De fet, aquesta mesura permet reduir, de forma molt significativa i amb efecte immediat, les emissions de CO₂, els contaminants atmosfèrics com els òxids de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules i el carboni negre, així com el soroll submarí i el risc de col·lisions amb la fauna marina.
“Estem davant una oportunitat única, ja que una mesura com la reducció de velocitat beneficia a tots, tant el medi ambient, la seguretat en la mar i la pròpia indústria del transport”, va afirmar Ricardo Sagarminaga, director de Alnitak.
Així mateix, el Corredor de Migració de Cetacis compleix els requisits per a ser declarat Zona Marítima Particularment Sensible (PSSA, en les seves sigles en anglès) per part de l'Organització Marítima Internacional (OMI), a causa de la seva importància per atributs ecològics, socioeconòmics i científics reconeguts i que pot ser vulnerable als danys causats per les activitats marítimes internacionals. Per aquest motiu, a l'informe es proposa al Govern espanyol que sol·liciti a l'OMI que la citada AMP/*ZEPIM sigui declarada íntegrament com PSSA.
Finalment, cal assenyalar que el 21 de gener de 2020, el Consell de Ministres va aprovar la Declaració del Govern davant l'Emergència Climàtica i Ambiental en la qual es recorda que “la regió mediterrània és considerada un dels “punts calents” globals en matèria de canvi climàtic (…).Tot això obliga a aprofitar les sinergies entre les polítiques de la lluita contra el canvi climàtic i la conservació de la naturalesa, totes dues fonamentals per garantir el benestar i supervivència de la humanitat”.
“Animem a totes les parts interessades a unir forces i escriure una història d'èxit per a la conservació marina al Mediterrani”, van manifestar els portaveus d'aquestes tres organitzacions.
Per a més informació, cridar a:
- Nicolas Entrup, codirector de Relacions Internacionals d'OceanCare, al +43 660 211 9963
- Carlos Bravo, responsable de Polítiques Marines a Espanya d'OceanCare, al +34 626 998 241
- Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles, al +34 656 192 262
- Ricardo Sagarminaga, director d'Alnitak, al +34 619 108 797
