L'augment de la concentració de CO₂ en l'atmosfera ja està canviant el nostre clima, amb importants conseqüències a escala planetària. Les onades de calor, com la que afecta aquests dies a l'hemisferi nord, demostren la realitat del canvi climàtic.
Es calcula que més del 95% del carboni de les praderies marines s'emmagatzema baix elles. Encara que els hàbitats costaners cobreixen menys del 2% de la superfície total de l'oceà, representen aproximadament la meitat del carboni total segrestat en els sediments oceànics.
Aquest escalfament global està sent parcialment atenuat per la capacitat de l'oceà d'absorbir no sols una gran fracció de la calor atmosfèrica sinó també una gran proporció del CO₂ alliberat a l'atmosfera pels éssers humans.
El carboni emmagatzemat en els ecosistemes costaners, principalment en les praderies marines, els manglars i els marenys, es coneix com a "carboni blau". Aquests hàbitats segresten i emmagatzemen grans quantitats de carboni, tant en les plantes com en el sediment que hi ha sota.
Fotografia d'una praderia de Posidonia oceanica amb els rizomes a la vista. Foto: Miquel Gomila.
Mentre que sovint el carboni absorbit per les plantes es retorna a l'atmosfera una vegada que la planta mor i es descompon, les praderies marines i hàbitats similars són especialment valuosos perquè creixen sobre rizomes i arrels mortes, emmagatzemant així el carboni sota elles, enfonsant-lo i enterrant-lo en el sediment.
En el cas de les praderies marines, cobreixen menys del 0,2% del sòl oceànic, però emmagatzemen al voltant del 10% del carboni enterrat en els oceans cada any. L'herba marina endèmica del Mediterrani, Posidonia oceanica -l'herba marina de Neptú-, és una de les plantes marines amb major capacitat de segrest de carboni. És una "màquina natural" molt eficient capaç d'atrapar el carboni de les aigües circumdants i enterrar-lo en els sediments.
A mesura que augmenten els esforços col·lectius per lluitar contra el canvi climàtic a nivell europeu i mundial, és essencial reconèixer l'important paper que exerceixen les praderies de Posidonia oceanica en l'emmagatzematge de carboni. Tenim la sort que Balears està al capdavant en la protecció d'aquesta espècie, i estem decidits a treballar intensament per assegurar la seva protecció contínua i inspirar a altres racons del Mediterrani i més enllà perquè facin el mateix.
La posidònia creix molt lentament, a un ritme aproximat d'1 cm per any, però amb el temps pot formar denses praderies i acumular suficient material per sota per elevar significativament el fons marí, formant estores que poden superar els 3 metres d'altura i acostar-se molt a la superfície de la mar creant "esculls" com els que podem veure en la Platja de S'Oratori a Portals Nous.
A més d'actuar com a eficients reguladors del clima, les praderies de posidònia exerceixen un paper molt important en la reducció de l'impacte de les ones i en la prevenció de l'erosió costanera, i proporcionen molts altres beneficis, com a zones de cria per als peixos, aigües més netes i magnífics hàbitats per al busseig.
Com més antiga i alta sigui una praderia de posidònia, més carboni haurà emmagatzemat sota. No obstant això, si la praderia desapareix o és eliminada, el carboni es retorna a l'aigua i, finalment, a l'atmosfera. Quan es destrueix la posidònia es perd molt més que la capa superior. Estem destapant el carboni que s'ha emmagatzemat durant centenars o milers d'anys.
Més informació sobre l'àrea de distribució de la Posidonia oceanica a Balears a www.informemarbalear.org
Aparicions a premsa
- 04/11/2024 Tarragona Ràdio: "Pablo Rodríguez: “Estem molt lluny de protegir els oceans”"
- 22/09/2024 elDiario.es: "En 2050 desaparecerán las playas más ‘instagrameadas’ de Mallorca"
- 03/08/2024 La SER: "Récord de calor en el Atlántico y 28ºC en el Mediterráneo: consecuencias de que se caliente el agua"
