Marilles reclama a Madrid més finançament per a la mar Balear
Publicat 09.06.2022
Compartir
En el Dia Mundial dels Oceans, la Fundació Marilles reclama més finançament per a la conservació del medi marí a Balears i Espanya, i proposa un Nou Pacte Blau, un programa d'inversió per enfortir l'economia a través de la millora del medi marí.
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Oceans (World Ocean Day) la Fundació Marilles ha llançat un missatge reclamant més finançament per a la conservació del medi marí i demanant elevar l'ambició en la protecció en les nostres mars i costes.
Durant la seva intervenció en la jornada “Impuls a la Conservació Marina” –organitzada per la Fundació Biodiversitat i el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) al Jardí Botànic de Madrid el 8 de juny, i que ha comptat amb participació de la Vicepresidenta tercera i Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera– el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, ha destacat la necessitat d'incrementar el finançament per a la conservació marina com a estratègia per enfortir sectors claus per al territori balear com el turisme i la pesca; i per millorar la nostra resiliència al canvi climàtic.
“Mars i costes en bon estat de conservació són essencials per a la prosperitat econòmica, el benestar humà i per respondre al repte climàtic. El futur d'indústries tan importants per a Balears com el turisme, la pesca o el sector nàutic està fortament vinculat a la conservació del medi marí i litoral. La mar ens ho dona tot, però invertim molt poc en la seva protecció. Existeix una gran asimetria entre la inversió actual en conservació marina per part del sector públic i privat i els beneficis que aquest aporta a la nostra economia i ciutadania. Els fons europeus ens ofereixen una oportunitat de corregir aquesta diferència.”, afirma Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles.
I afegeix: “Ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en conservació marina i mostrar un compromís ferm amb un calendari i finançament. Tenim menys de 8 anys per complir amb l'objectiu de protegir com a mínim el 30 % de les nostres mars; i com a mínim un 10 % altament protegit. Per aconseguir aquest objectiu, Espanya ha de multiplicar per 50 la superfície marina altament protegida que té actualment. Sabem que per cada euro invertit en àrees marines protegides es generen 10 de beneficis. Invertir en conservació marina surt a compte. Balears pot ser referent en conservació marina, però ha de voler-ho i creure-s'ho, i sobretot ha d'invertir els recursos necessaris per aconseguir-ho.”
Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles, el 8 de juny a Madrid. Foto: Fundació Marilles.
És en aquest context que la Fundació Marilles proposa un Nou Pacte Blau (Blue New Deal), un programa d'inversió per reactivar la nostra economia alhora que millorem el nostre medi marí, i que té com a eixos principals les següents accions:
- Ampliació i enfortiment d'àrees marines protegides per aconseguir un mínim d'un 30 % d'àrea marina protegida en 2030 i un mínim d'un 10 % de superfície marina altament protegida.
- Transformació de la flota pesquera en una flota sostenible, de baix impacte i econòmicament viable.
- Conservació i recuperació d'espècies i hàbitats vulnerables com les praderies de posidònia, taurons, rajades, tortugues, aus i mamífers marins.
- Eliminació de contaminació de les nostres aigües, tant per residus i plàstics, com d'aigües mal depurades.
- Descarbonització i adaptació del nostre litoral als impactes del canvi climàtic.
- Desenvolupament d'una oferta educativa ambiental marina amb oportunitats d'ocupació per a la població juvenil.
- Reforç dels programes de recerca marina sense els quals no serà possible gestionar el nostre medi marí eficientment.
Valor econòmic
- Els resultats de l’estudi de capital natural marí–realitzat per Ecoacsa i CBBA per encàrrec de la Fundació Marilles en el marc del projecte UE Interreg MPA Networks– rebel·la que la reserva marina de Cala Rajada–Llevant (est de Mallorca) genera 10 € de beneficis per cada € invertit.
- El volum de C emmagatzemat per cada hectàrea de posidònia d'1 m de gruix és d'unes 1.600 tones de CO₂, una quantitat equivalent al que emeten 000 cotxesen un any. L'arxipèlag balear compta amb 650 km² de posidònia–la meitat del total de posidònia de les aigües espanyoles. Aquesta superfície absorbeix el 7 % de les emissions que emet Balears.
- Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) finançat per la Fundació Marilles en 2019 estima el valor de les praderies de posidònia de Balears en 622 milions d'euros. Aquest valor inclou protecció costanera (326,9 milions d'euros), captació i emmagatzematge de carboni (205 milions d'euros) i qualitat de l'aigua (85 milions d'euros); però no inclou altres serveis relacionats amb la producció pesquera i la conservació de biodiversitat.
Més informació
https://marilles.org/ca/post/10--de-beneficio-por-cada-euro-invertido-en-la-reserva-
https://marilles.org/ca/post/la-posidonia-en-calvia-miles-de-anos-prestando-servicio