Nuria Costa: “Ma mare diu que vaig aprendre a bussejar abans que a parlar”

Nuria Costa és oceanògrafa, instructora de busseig, patró d'embarcació i fotògrafa. També és la flamant guanyadora de l'Accèssit Denuntiare del certamen MARE, amb Deadly ghost nets, una imatge que mostra la problemàtica de les xarxes de pesca fantasma a la mar Balear. Nascuda a València i d'arrels eivissenques, viu a la major de les Pitiüses.  

Ens pots explicar la història de la foto guanyadora de MARE 2024? On la vares fer?  

La vaig fer a Punta Gavina, a Formentera. És una de les immersions més conegudes i una de les meves preferides, amb plataformes rocoses, esculls de posidònia i grans blocs de pedra. Aquell dia ens vam submergir una mica més fondo i em va sorprendre veure aquesta xarxa enorme de pesca fantasma allà, entre tots els pinacles. Un munt de vida marina -corbines, alguna llagosta i fins i tot un peix ballesta, si no record malament-, havia quedat a la xarxa, i alguns peixos havien mort. Fa molt pena trobar aquestes xarxes en punts d'immersió tan freqüentats i coneguts. La vida que queda atrapada allí és vida que es perd, ja que els pescadors no l'aprofiten.  

La fotografia submarina permet veure coses que molta gent no veu. Què és el que més t'agrada d'aquesta professió?  

El que més m'agrada és poder capturar aquesta bellesa i fragilitat dels ecosistemes marins. Quan bussejo, es creen moments únics i irrepetibles. I la imatge que resulta no té solament un valor artístic. Mostrar la riquesa i la biodiversitat de la mar també és una manera de conscienciar als altres sobre la importància de conservar-lo.  

"Mostrar la riquesa i la biodiversitat de la mar també és una manera de conscienciar als altres sobre la importància de conservar-lo".

Et trobes amb moltes imatges dignes de ‘Denuntiare’?  

Per sort, no solem trobar xarxes com les de la imatge, encara que també és veritat que moltes vegades bussejam en zona de reserva on sol haver-hi més conscienciació. Sí que són més habituals els plàstics i qüestions més relacionades amb la contaminació. A les zones menys freqüentades sol haver-hi més fems que a les conservades, ja que els propis bussejadors anam recollint el que ens trobam. És el nostre camp de joc i ens agrada mantenir-lo net. 

No és la primera vegada que guanyes un premi MARE. Com va començar la teva relació amb el certamen?  

Si no ho record malament, va ser quan estava treballant en un centre de busseig a Formentera. Na Sara [la creadora de MARE] va entrar per la porta, ens va explicar certamen i ens va donar uns cartells. Em va resultar súper interessant i ho vaig veure com una oportunitat per fer el salt als concursos. Mai m'havia animat a fer-ho ni pensava que les meves fotos fossin prou bones. I quina millor manera que amb un concurs a casa, al Mediterrani! Vaig participar en el primer i crec que he participat en tots. A més, continuaré fent-ho.  

 Què t'agrada explicar amb les teves fotos?  

El que més m'agrada veure i mostrar és el comportament entre espècies. Ens queda molt per descobrir del món submarí, i posar-te les ulleres i veure la interacció de la vida marina i, a més a més, ensenyar-ho a persones que no s'han ficat a l'aigua... per a mi és meravellós.  

Com veus la salut del fons marí balear?  

Encara que, òbviament, ha anat degenerant una mica, crec que és bastant resilient. Hi ha èpoques o anys en quins ha tingut menys vida o hi ha hagut alguna invasió d'algues, però sempre em sembla veure que torna a l'estat original. Això és una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció.  

Hi ha molta diferència entre bussejar en una reserva marina o en un espai no protegit?  

Sí, moltíssima, tant en la quantitat com en la varietat de vida que et trobes. Per norma general, sempre volem anar a la reserva, on tot està més controlat, l'hàbitat està més ben conservat i hi ha molta més vida. I també per proximitat. A més, a Eivissa i Formentera tenim una zona boníssima, que és Es Freus. 

Quines són les teves zones preferides per fer fotos?  

Aprofit qualsevol immersió i sempre trob alguna cosa digna de fotografiar. Sempre intent trobar un angle o un enfocament interessant. Pel que fa al lloc, el Mediterrani sol tenir una millor visibilitat, encara que trobes més vida en àrees més tropicals. Així i tot, li tenc molt d’afecte a la foto al Mediterrani. Això sí, allà on vaig, sempre vaig amb la meva càmera. Això significa carregar una maleta més, però sempre val la pena.  

 "Aprofit qualsevol immersió i sempre trob alguna cosa digna de fotografiar".

Creus que la fotografia pot contribuir a la conservació marina?  

Sí, perquè et permet ensenyar un món tan fràgil i desconegut, a més d'arribar a gent que no ha ficat mai el cap davall l'aigua. I concursos com MARE et permeten arribar a moltíssima més gent, clar.  

Ens pots explicar alguna experiència bussejant que recordis especialment?  

Una de les primeres experiències de comportament d'espècies que em va agradar moltíssim va ser veure les gambetes netejadores a les boques de les morenes. Les dues espècies viuen en simbiosis i les gambes fan de ‘dentistes’ de les morenes. Per part seva, les morenes són respectuoses, mantenen la boca oberta i van amb molta cura en tancar-la. Veure una espècie que sembla agressiva amb aquest comportament tan fràgil i delicat crida molt l'atenció.  

A més, una de les experiències que record amb més afecte va ser la meva primera trobada amb les mantes oceàniques del sud. Són uns animals molt intel·ligents i quan estàs amb ells ho entens.

"Una de les experiències que record amb més afecte va ser la meva primera trobada amb les mantes oceàniques del sud".

 Sempre has tengut relació amb la mar? Per què vas decidir dedicar-t'hi?  

He crescut devora la mar i, inevitablement, sempre he sentit amor i passió per ella. La meva mare diu que vaig aprendre a bussejar abans que a parlar i supòs que té raó. Sempre passava els estius a Eivissa, a la casa familiar. Quan anàvem a la platja, tan bon punt em posava les ulleres i anava a l'aigua, ja m'havien perdut. Quan vaig tenir l'edat mínima per bussejar, que són els 14 anys, per Nadal em van regalar el curs de busseig, i ja no he parat. A més, he anat enganxant família i coneguts al món marí. El que sempre he volgut és ser dins la mar i transmetre la meva passió per ell. Per això va decidir promoure la seva conservació a través del busseig. 

TEST PER A ENAMARATS:

Un llibre: El quinto día, de Frank Schätzing. 

Una imatge que t’evoqui les Balears: Paradís mediterrani. 

Una espècie marina: Manta oceànica (Manta birostris). 

Una persona o organització de referència:  Sylvia Earle. 

Una platja: Cala Comte. 

Optimista, realista o pessimista: Massa realista.