Sarg imperial (Diplodus cervinus) fotografiat al Parc Natural de Ses Salines, Eivissa. Foto: Xavier Mas.
Les càlides temperatures d'aquest mes d'octubre i començaments de novembre ens recorden que l'escalfament de l'aigua pel canvi climàtic és la major amenaça per a la vida marina i el repte més difícil que tenim com a societat. Acceptant de mala gana aquesta realitat, amb unes simples ulleres, un tub i ganes de nedar, podem gaudir de les meravelles que s'amaguen sota la mar en qualsevol lloc de les nostres illes. Com a petita mostra, comparteixo algunes de les observacions que he realitzat des de la superfície a Mallorca en el que portem de tardor.
Ulleres, tub, cap sota l'aigua i acció! Aquestes són algunes de les imatges de les últimes setmanes que m'han quedat gravades en la memòria: bancs immensos de tutes(Chromis chromis) perseguits per dos dèntols (Dentex dentex) petits i un corb marí nedant –o “volant”– sota l'aigua a Illetes, Calvià; dos anfosos (Epinephelus marginatus) petits i un roncador (Pomadasys incisus) –espècie poc freqüent– amagant-se entre les roques de la platja de s'Illot, a la Badia de Pollença; un petit llenguado (Synapturichtys kleinii) –sí, sí, llenguado, no el pedaç (Bothus podes) que és més freqüent– prop de la costa i un bisbe(Pteromylaeus bovinus), rajada cada vegada més habitual a les nostres aigües, nedant majestuosament per la zona exterior de la platja de s'Oratori, Calvià; una morena (Muraena helena) i uns trenta peixos agulla (Belone belone) grandària XXL nedant pels voltants del Port de Valldemossa; i un parell de palomides (Lichia amia) enormes patrullant les aigües de la badia de Santa Ponça, on, per cert, hi ha un escull barrera de posidònia ben interessant. El premi i la sorpresa final me la vaig portar nedant al voltant dels esculls de roques de Ciutat Jardí, a Palma, on, entre nombrosos bancs de variades (Diplodus vulgaris), sargs (Diplodus sargus) i saupes (Sarpa salpa) vaig poder identificar un sarg imperial(Diplodus cervinus), un dels espàrids més difícils d'observar i d'una bellesa sublim. Quin peix més bonic!
Després d'anys bussejant amb ulleres i tub per la costa balear i a tot el Mediterrani, faig dues reflexions. La primera és que si les condicions meteorològiques ho permeten, qualsevol lloc és bo per a capbussar-se i gaudir de la vida marina. Sempre veurem quelcom nou. La segona és que si millorem l'estat de conservació de la nostra mar i la nostra costa –reduint pressions, creant una xarxa de santuaris marins, recuperant espècies i hàbitats i fomentant la pesca sostenible– la diversitat i qualitat de les escenes que podrem observar sota l'aigua millorarà, la freqüència amb què les veurem es multiplicarà, i més persones gaudiran d'aquest meravellós recurs –la nostra vida marina– encara massa ignorat i desapercebut.
Nota: en cas que us costi imaginar visualment de quins peixos estem parlant, us convidem a donar un cop d'ull a la sèrie de làmines de la vida marina balear, les miniguiesde Marilles i les fotos de MARE. Aquests recursos estan a l'abast de tothom per aprendre i conèixer la fauna i flora de la mar Balear.
ANIOL ESTEBAN - Director
