Ricard Borràs Tejedor és llicenciat en Ciències del Mar i Ciències Ambientals, ha fet feina per l’OBSAM com a becari; als espais naturals protegits de les Pitiüses com a educador ambiental; a l’Ajuntament de Maó com a tècnic de Medi Ambient; al Parc Natural de s’Albufera des Grau coma tècnic de conservació; i des de fa gairebé 10 anys treballa al Servei de Planificació al Medi Natural en la gestió dels Espais Xarxa Natura 2000 de competència autonòmica que hi ha declarats a Menorca.
En què consisteix la teva feina?
Bàsicament en avaluar tots els plans, projectes o activitats, tant públics com privats, que es vulguin dur a terme en espais protegits Xarxa Natura 2000, tant marins com terrestres. Es tracta d’analitzar si les actuacions incloses en aquests projectes, plans o activitats, poden afectar negativament a les espècies o als hàbitats d’interès comunitari d’aquests espais. Una altra de les tasques fonamentals que duim a terme des del servei és l’elaboració, revisió i tramitació dels plans de gestió Natura 2000 dels diferents espais Xarxa Natura 2000, una tasca molt complexa i exigent a la qual no li podem dedicar tot el temps que voldríem i que realment necessita. Paral·lelament intentam impulsar l’execució d’alguns dels projectes o actuacions que recullen els plans de gestió, com per exemple la senyalització dels espais Xarxa Natura 2000.
Per què és tan important disposar de més àrees marines protegides i amb una gestió més eficaç?
La mar és una font de recursos valuosíssims, però per tal d’assegurar la seva vàlua és imprescindible el manteniment d’uns mars i oceans en el millor estat de conservació possible, i està demostrat científicament que les AMP són la millor eina per assolir aquest objectiu.
Les AMP asseguren la conservació dels hàbitats i espècies que són claus en el funcionament de tot l’ecosistema marí. Cal recordar que si tenim una mar en bon estat de conservació aquesta ens oferirà multitud de serveis ecosistèmics que són la base de la nostra salut i també de la nostra economia. A més, a les AMP ben gestionades aquests serveis ecosistèmics actuen de forma sinèrgica i, per tant, els uns amb els altres es potencien.
Com creus que podem aconseguir l’objectiu del 30% del mar protegit en 2030? I el del 10% altament protegit?
A escala balear aconseguir l'objectiu del 30x30 és relativament senzill. Estam en una bona posició en termes de percentatge del mar Balear protegit; ara cal gestionar aquestes AMP de forma eficaç i per açò cal aprovar els plans de gestió dels LIC i ZEPA de competència estatal, i que aquests incorporin una regulació d’usos i activitats coherent amb els valors que pretenen protegir i, el que és més important, que duguin associada una vigilància efectiva i suficient. L’Administració autonòmica també ha de fer els deures i acabar d’aprovar els plans de gestió Natura 2000 d’àmbit marí que encara estan pendents d’aprovació i millorar substancialment els que es van aprovar l’any 2007. Cal, a més, regular la pesca dins totes les AMP declarades d’una forma diferenciada respecte a les zones marines no protegides.
Pel que fa a l’objectiu del 10% no-take zone som molt més pessimista. Aquestes zones són importantíssimes des del punt de vista de la conservació integral de tot l’ecosistema marí i en elles hi podem observar la mar en estat pur sense explotació humana. A més, són una font d’exportació de recursos vius (peixos adults, alevins, ous, larves) cap a altres zones de la mar no protegides o no protegides de forma tan estricta. Ara bé, a Balears la pesca recreativa i, també la professional d’arts menors, estan molt arrelades en el territori i ningú vol una zona no-take davant de ca seva. A més a més, la tendència d'aquestes zones a Balears sembla que està canviant i les recents modificacions de les normatives de les reserves marines balears permeten, tot i que de forma molt reduïda, un cert grau d’aprofitament pesquer, com és el cas de les zones de busseig especial de les Reserves Marines del Toro i Malgrats i de l’Illa de l’Aire, o de l’Àrea B de la Reserva Marina del Nord de Menorca. Això fa pensar que cada vegada s’aprovaran manco zones no-take en sentit estricte. Cal, doncs, molta feina de pedagogia ciutadana i sectorial per tal de millorar el grau d’acceptació d’aquestes àrees no-take i també voluntat política per declarar-les i no fer-se enrere, com ha estat el cas de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire. S’ha de recordar que el percentatge de zones no-take a Balears és ínfim, molt inferior a l’1% de les aigües territorials i, si a més, només tenim en consideració les zones no-take en sentit estricte, el percentatge és encara molt més ridícul.
Què creus que la ciència ciutadana marina pot aportar a l’administració?
La ciència ciutadana és una eina fonamental per tal d’obtenir informació molt valuosa dels nostres ecosistemes marins. Ens permet detectar la presència d’espècies en zones que mai no s’hi havien detectat, establir patrons de mobilitat de les espècies entre les diferents zones geogràfiques i, fins i tot, de patrons de mobilitat d’individus concrets d’algunes espècies com és el cas de l’anfós. Permet completar els llistats d’espècies que habiten una determinada AMP i que després poden ser objecte de mesures de conservació. En definitiva, la informació que ens ofereix la ciència ciutadana –una vegada ha estat validada científicament– serveix de base per elaborar els instruments de gestió de les AMP.
Com valores el nivell de protecció marina que té Menorca actualment?
Jo li posaria un aprovat justet. Certament, tenim moltes AMP pintades damunt el mapa, però la seva efectivitat és molt baixa. Tenim una manca flagrant de recursos de vigilància, tant a les reserves marines com a la resta d’AMP. A més, una gran part d’aquestes AMP pintades al mapa no tenen una gestió efectiva. De fet, ni tan sols tenen aprovats instruments de gestió. A la pràctica açò es tradueix en unes AMP on les activitats que es duen a terme al seu interior són exactament les mateixes i amb la mateixa intensitat que les que duen a terme fora, i evidentment açò no té cap efecte sobre la recuperació dels recursos marins i de la biodiversitat. D’altra banda, tot i els esforços de protecció dels alguers de posidònia i dels herbeis de Cymodocea nodosa que s’han dut a terme per part de l’administració en els darrers anys, la realitat és que encara hi ha un percentatge significatiu d’embarcacions que fondeja damunt aquests valuosos hàbitats.
Ricard Borràs practicant surf a la Reserva Marina del Nord de Menorca. Foto: Ricard Borràs.
Com neix el teu vincle amb el mar?
La veritat és que de ben petit sempre he estat vinculat a la mar, però bàsicament el vincle neix anant a nedar, a pescar, a navegar amb els meus pares, i ja de més gran, practicant el meu esport preferit: el surf.
Test ràpid per a enamarats
Un llibre: Observant el temps, d’Alfred Rodríguez Picó.
Una imatge que t'evoqui les Balears: Es Vedrà.
Una espècie marina: Corb marí.
Una persona o organització de referència: Kike Ballesteros, del CSIC-Blanes.
Una platja: Punta Prima.
Optimista, realista o pessimista? Realista.
