UN ‘SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN’ ÉS IMPRESCINDIBLE PER SOLUCIONAR LA CONTAMINACIÓ DEL PLÀSTIC
Segons l'últim informe aportat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, tan sols el 25% dels envasos de plàstic es reciclen. Dada espantosa. Tenint en compte que fa més de 20 anys que existeix un sistema de gestió d'envasos per al seu reciclatge, sembla evident concloure que no és el millor sistema, almenys, no és suficient. Afortunadament, sembla haver-hi llum en l'horitzó.
Les ampolles de plàstic que tires en les papereres del carrer (les papereres petites, les que no són contenidors) no es reciclen. Per descomptat, el mateix succeeix amb les papereres que veus a les platges. No fa falta dir que hem d'evitar comprar ampolles de plàstic, però si et veus amb una entre les mans assegura't que acaba en el contenidor groc. El repte és trobar solucions per prevenir que el plàstic se surti del sistema de reciclatge, la qual cosa implica en general, que acabi a la mar.
Segons la memòria d'ABAQUA 2019 —Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental—, la meitat dels residus flotants que recullen les embarcacions de neteja són plàstics.
A Mallorca l'organització de les escombraries i el reciclatge té dos sistemes depenent del municipi en el qual visquis: contenidors diferenciats per colors o el “porta a porta” (deixar la bossa d'escombraries de la tipologia que toca aquest dia a la porta perquè la recullin). S'ha pogut comprovar que el “porta a porta” és molt més efectiu i cada vegada s'està implementant en més municipis.
És clar que la problemàtica dels residus encara no ha aconseguit redirigir-se correctament. Però el context actual i els nous marcs jurídics estan empenyent en la direcció correcta. Les regulacions europees, nacionals i regionals marquen objectius clars. S'han de reduir els residus un 9% abans de l'any 2021 i un 19% abans de l'any 2030, i aconseguir un 50% de reciclatge i reutilització abans del 2021.
Una de les mesures més òbvies per ajudar-nos en aquest camí és el ‘sistema de dipòsit, devolució i retorn’ – un sistema en el qual et reemborsen els diners de l'envàs quan el retornes en bones condicions. A Espanya no està implantat encara, però moltes organitzacions porten molt temps treballant perquè això sigui possible. Entre elles: Rezero, o aliances com Plastic Free Ibiza i Plastic Free Menorca. A Mallorca, la gran majoria forma part de la Plataforma Per Una Mar Sense Plàstic. Totes elles, així com Fundació Marilles, exigim la implantació del SDDR.
La llei de residus de Balears, una de les més avançades a nivell Europeu, contempla la implementació del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn -SDDR- però hi ha hagut una enorme pressió per part de les grans empreses per parar la seva implementació a Balears, així com a Espanya. La implementació del SDDR potenciaria el reciclatge i la prevenció en què el plàstic acabi directament a la mar.
Com a ciutadania hem de reclamar que es posin en marxa totes les mesures de la Llei de Residus de les Illes Balears, concretament: la implantació del SDDR. Sembla haver-hi llum en l'horitzó: El govern de les Illes Balears ha inclòs en els seus pressupostos 2021 una línia de finançament per implementar el SDDR a Formentera com a prova pilot. Una gran notícia que ha de marcar el camí per instaurar aquest sistema en totes les illes.
Evitar que els envasos de plàstic acabin a la mar és una responsabilitat col·lectiva, ja que d'aquesta manera evitarem la contaminació marina, però també, la inclusió de micro plàstics en la nostra cadena alimentària. Anem pel bon camí, però cal continuar avançant i agafar més velocitat. La ciutadania, el govern i el sector privat estan cada vegada més conscienciats i comencen a actuar per solucionar la problemàtica del plàstic. S'espera que el paquet europeu de recuperació econòmica per respondre a la multicrisi que estem vivint pugui incloure una quantia justa per poder executar projectes de transformació que aconsegueixin uns correctes sistemes de gestió de residu.
