Un nou projecte avalua la qualitat de les aigües de bany a Menorca

Un nou projecte avalua la qualitat de les aigües de bany utilitzant les algues com a bioindicadors

L’estudi compta amb el finançament de la Fundació Marilles, l’Àgència Menorca Reserva de Biosfera i l’OBSAM.

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) avaluarà la qualitat ambiental de l’aigua de les cales de Menorca a partir de l’abundància i diversitat de les algues del gènere Cystoseira. S’analitzaran les 103 cales que ja es van analitzar amb la mateixa metodologia a un estudi del 2005. Els primers resultats es podrien conèixer a partir de finals de setembre de 2020.

Un equip de biòlogues i ambientòlogues de l'OBSAM està recollint dades de camp des del passat dia 20 de maig. Està previst mostrejar un total de 103 cales al voltant de tota l'illa on es prendrà nota de les diferents espècies de Cystoseira presents, així com de la seva abundància.

Aquestes algues són molt sensibles a les pertorbacions d’origen antròpic -principalment a la contaminació- i es consideren bones indicadores de la qualitat de l'aigua. Les dades resultants es podran comparar amb les del mateix estudi realitzat fa 15 anys per Sales i Ballesteros [1], la qual cosa permetrà detectar possibles canvis en les poblacions d'algues del gènere Cystoseira i, per tant, en la qualitat de l'aigua de les cales de Menorca.

Les algues del gènere Cystoseira estan englobades dins les anomenades popularment algues brunes o marrons. Presenten una morfologia prou complexa amb diferents parts que recorden l’aspecte d’un petit arbre, per això, també es parla de bosquets de Cystoseira.

Durant els darrers estius han anat apareixent -cada vegada amb major freqüència- notícies sobre la proliferació de microalgues que tenyeixen de verd l'aigua d'algunes cales de l'illa, deteriorant-ne la seva imatge i provocant, en ocasions puntuals, el seu tancament al bany. Des de l'any 2005, quan es va realitzar l'anterior estudi, hi ha hagut un augment de certes pressions, com per exemple el nombre de persones que visiten l'illa durant la temporada turística. Això implica un augment tant en el volum d'aigües residuals que s'aboquen al mar, com en la pressió directa que poden exercir els usuaris de les platges. La massificació pot afectar el sistema natural i amb això provocar conseqüències negatives per al mateix motor econòmic de Menorca, el turisme. Amb aquest estudi es pretén discernir si aquesta massificació, a més d'altres possibles pertorbacions, ha afectat la qualitat de l'entorn natural de les cales de l'illa.

Marta Sales, doctora en Biologia i coordinadora del projecte, afirma que: "Ara mateix hem mostrejat un 50% de les cales i, tot i que encara és prest per treure conclusions, en general estem observant que a les cales del nord les poblacions de Cystoseira es troben en unes abundàncies i estat de salut similar al de fa 15 anys, mentre que a certes zones de la costa sud açò no és així. A algunes d'aquestes cales estem trobant abundàncies menors de Cystoseira que les detectades fa 15 anys, i amb un aspecte menys saludable, que pot ser degut a una menor taxa de creixement".   

Sales afegeix: "A les cales del sud, a diferència de les del nord, hi arriba molta aigua dolça de les capes freàtiques. Com ja sabem, la qualitat de l'aigua subterrània de Menorca ha anat empitjorant amb els anys. Aquesta aigua acaba arribant a les cales i afectant a les espècies més sensibles que hi habiten. Els blooms d'algues microscòpiques que es produeixen durant la temporada estival són només un símptoma d'una malaltia més profunda: un augment de la contaminació de l'aigua".

Eva Marsinyach, tècnica de l'OBSAM afegeix: "Aquest projecte ens permetrà proposar mesures de gestió adequades en els punts més sensibles i alterats, per tal de millorar la seva qualitat".

Aniol Esteban, director de Fundació Marilles, assegura que: “Un medi marí en bon estat de salut és essencial per l’economia de Menorca i pel benestar dels seus ciutadans. S’ha millorat molt la qualitat de les aigües en les últimes dècades, però és xocant que en ple segle XXI, en unes illes tan lligades al turisme, encara es tanquin platges per la mala qualitat de les aigües”.

El projecte, a més del mostreig actual de les poblacions d'algues de les cales, contempla la recollida de 320 mostres d'aigua repartides per tot el litoral de l'illa per tal de determinar-ne la concentració de nutrients (nitrats, nitrits, fosfats, amoni i silicats). Una vegada es tenguin totes les dades, aquestes s'analitzaran per tal de comparar-les amb l'estudi de l'any 2005, i establir una priorització de zones que requereixin de certes actuacions per a la millora de la qualitat de l'aigua. 

La Fundació Marilles és la principal entitat finançadora d'aquest projecte, amb una aportació de 27.560€. L'Agència Menorca Reserva de Biosfera (AMRB) i l’OBSAM aporten la resta fins al total de 38.910€ necessaris per a la seva realització.

[1]Sales, M., & Ballesteros, E. (2009). Shallow Cystoseira (Fucales: Ochrophyta) assemblages thriving in sheltered areas from Menorca (NW Mediterranean): relationships with environmental factors and anthropogenic pressures. Estuarine, coastal and shelf science, 84(4), 476-482.