Fiona Tomas, científica titular a l'IMEDEA.
Notícies

Fiona Tomas, científica titular a l'IMEDEA.

Fiona Tomas, científica titular a l'IMEDEA.

02/11/2020

Observadors del Mar és una plataforma de ciència ciutadana marina de referència en el Mediterrani Occidental. Des de la seva creació en 2012, ha implicat milers de persones en la recerca marina. Està coordinat des de centres del CSIC (ICM, CEAB i IMEDEA) i compta amb la participació d'experts de diferents centres de recerca, nacionals i internacionals. La plataforma compta amb 14 projectes. Parlem amb Fiona Tomas Nash, científica titular a l’IMEDEA i investigadora responsable de dos d'aquests projectes: “Algues Invasores” i "Praderies marines en reproducció".

Quina és la teva trajectòria professional?

Sóc llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona (1999, Premi Extraordinari de Llicenciatura), amb el Doctorat en Ecologia per la Universitat de Barcelona (2004). He treballat en diferents institucions d’ecologia i conservació marina nacionals i internacionals, incloent Scripps Institution of Oceanography a San Diego, California; Bodega Marine Laboratory, California; University of Western of Australia, Perth; Oregon State University, OR. Al 2008 vaig arribar a Mallorca per fer feina a IMEDEA i ja fa uns anys que m’hi he establert.

Estic especialitzada en ecologia i conservació de comunitats bentòniques costaneres, principalment les dominades per macròfits marins (fanerògames marines i algues).

Quan i com neix el teu vincle amb Observadors del Mar?

El meu vincle amb ODM neix al 2015, a partir d’un projecte de divulgació sobre espècies invasores finançat per la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y Tecnología) que es deia “Ojo a las Invasoras” (https://imedea.uib-csic.es/sites/ojoinvasoras/) en què es pretenia realitzar divulgació sobre la problemàtica de les espècies invasores a la Mediterrània i que ens va permetre crear el projecte “Algues invasores” a ODM.

Per què algues invasores i praderies en reproducció?

Les espècies invasores són un gran problema per als ecosistemes a nivell mundial, essent la segona causa de pèrdua de biodiversitat després de la destrucció de l’hàbitat. Són un problema de conservació molt important. A més, el número d’invasions va en augment i la Mediterrània és un “punt calent” d’espècies invasores.

Per poder gestionar les espècies invasores, un coneixement essencial que cal obtenir és la seva capacitat d’expansió espacial i temporal. Una plataforma de ciència ciutadana és ideal per poder obtenir aquest tipus de dades. A més, moltes espècies d’algues poden tenir efectes molt forts, ja que sovint les algues són el què anomenem “espècies enginyeres” que poden modificar els ecosistemes a molts nivells (no només afectant altres algues natives, també a les comunitats d’invertebrats, peixos...). Per això ens hem enfocat en un projecte per detectar i fer seguiment d’algues invasores.

Pel què fa al projecte de praderies, les fanerògames marines (com la Posidonia, tot i que no és l'única que tenim a la Mediterrània) creen boscos submarins molt importants que ens beneficien amb molts “serveis ecosistèmics” (aigües netes, captura de diòxid de carboni, pesqueries). Les fanerògames marines es poden expandir vegetativament (com les maduixes) però també fan reproducció sexual (produeixen flors i fruits). El coneixement sobre aquesta reproducció és encara molt limitat. Avançar en aquest coneixement –on i quan es reprodueixen; amb quina intensitat i freqüència; quin és l’èxit de fructificació– és molt important, tant per ampliar el coneixement bàsic de les espècies, com perquè aquesta reproducció sexual proveeix a les plantes de variabilitat genètica i aquesta variabilitat és essencial per poder adaptar-se a canvis ambientals. En el context del canvi climàtic és especialment rellevant caracteritzar com varia la reproducció sexual de les diferents espècies en l’espai i el temps i quins possibles factors alteren la capacitat de realitzar-la.

Per què és important la ciència ciutadana marina?

No hi ha “varetes màgiques” que donen solucions. Les decisions de gestió i conservació (de recursos marins, de pandèmies) s’han de fer sempre amb la millor ciència disponible, i, per tant, aniran canviant a mesura que avança la ciència.

La ciència ciutadana és important per molts motius, tots ells igualment importants.

A nivell de la comunitat científica, la ciència ciutadana és molt important i valuosa perquè permet obtenir dades a escales espacials i temporals que la comunitat científica tota sola no pot obtenir. L’obtenció d’aquestes dades permet, per una banda, fer preguntes científiques que abans no podíem fer (ja que podem abastar escales que abans no podíem), i també permet obtenir conclusions més robustes de les preguntes científiques que ens fem, perquè la capacitat de poder respondre a preguntes científiques està principalment limitada per la capacitat d’obtenir suficients dades de qualitat.

Després hi ha varis aspectes lligat a la relació entre el món científic i la ciutadania. La ciència ciutadana permet acostar el món de la ciència a la ciutadania. Això és important perquè permet vàries coses: per una banda, permet donar a conèixer a la gent què fem (en el meu cas, sobretot estudis sobre el funcionament dels ecosistemes marins i els impactes que les activitats humanes tenen sobre aquest funcionament); quina és la pregunta o problema que volem resoldre (ja sigui de conservació marina, de salut...); per què és necessari obtenir aquest coneixement, i, per tant, la importància que té fer ciència per resoldre la pregunta o problema. Per tant, permet a la societat saber quins estudis científics s’estan fent i apreciar-los.

A més de fomentar que la gent sàpiga el “què” fem, també permet donar a conèixer “com” es fa ciència. Entendre com funciona el mètode científic crec que és molt important per varis motius. Per una banda, permet desenvolupar pensament crític. Això penso que és especialment important en aquests temps, que ens trobem sempre sobresaturats d’informació que ens arriba de totes bandes i molta de la qual és, malauradament, desinformació. Desenvolupar pensament crític ens ajudarà a discernir quines informacions són fiables i quines no.

Implicar-se en el procés científic també permet a la ciutadania valorar la complexitat i l’esforç que implica obtenir coneixement científic –que es triga temps a obtenir respostes– i fa entendre a la ciutadania que la ciència està en continu desenvolupament, que no és una cosa estàtica, que no hi ha dogmes ni veritats absolutes. Crec que això és important, especialment en temps de pandèmia com ara, perquè la gent entengui que a l’anar avançant, anem aprenent i descartem hipòtesis i, per tant, anem refinant i millorant el coneixement, afegint matisos.

Com valores la investigació marina a les Balears?

Penso que la inversió en ciència ha de seguir un pla a llarg termini, que no canviï cada cop que canvien els governs. Quan hi ha urgències de salut pública, ambiental, o d'un altre caire, és el coneixement científic el que ens permet tirar endavant. El Govern Balear està fent esforços per invertir en ciència, i en aquest sentit és molt valuós, especialment en els camps de les ciències marines, tenint en compte que l’economia de Balears està tan lligada a la mar.

Em sento molt afortunada de poder fer investigació marina a les Balears, doncs tenim ecosistemes molt interessants i, en algunes ocasions, molt millor conservats que en altres parts de la Mediterrània. Crec que a Balears s’està duent a terme molta investigació molt interessant i capdavantera. Només a Mallorca tenim vàries institucions (IMEDEA, IEO SOCIB, UIB) amb gent molt bona en el seu camp.

Dues problemàtiques importants per fer investigació –que són sistèmiques i estructurals– a Espanya en general (i a moltes parts del món), són la desigualtat de gènere i la falta de recursos. Afortunadament, cada cop hi ha més dones en el què s’anomena “STEM” (Science, Technology, Engineering and Math), però segueix havent-hi dominància masculina en la majoria d’institucions científiques i acadèmiques. Per exemple, les carreres de biologia comencen a estar dominades per estudiants dones, però la proporció que aconsegueix poder dedicar-se a la investigació és baixíssima.

Un altre problema és la falta de recursos que es dediquen a invertir en ciència. Desafortunadament, la inversió en ciència sempre pateix quan hi ha crisi, i en general, Espanya inverteix molt menys en I+D (Investigació i Desenvolupament) que molts dels nostres països veïns i europeus –els quals després en treuen molts beneficis d’aquest coneixement científic. És especialment preocupant que s’inverteix en la formació de personal investigador jove –gent excel·lent que es forma amb fons públics– i després no poden exercir aquesta professió i, o bé marxen a un altre país amb més recursos, o deixen la carrera.

Quina és la teva relació amb la mar? 

La mar forma part de la meva vida des de que recordo, ja sigui jugant amb les onades quan era una nina, nedant, fent immersió, navegant... De fet, no sé concebre la meva vida sense tenir la mar a prop. És tot un univers en sí mateix, amb mil misteris per descobrir.

Test ràpid per a enamarats

Una lectura: Circe, Madeline Miller.
Una imatge: mar d’aigües cristal·lines.
Una espècie marina: Posidonia ocenica (la “sequoia” submarina).
Una organització o persona de referència: Dra. Jane Lubchenco, una científica eminent, tant en ecologia marina, com en temes de conservació. Va ser la directora de NOAA durant el mandat de Barak Obama (http://gordon.science.oregonstate.edu/lubchenco/jlcv).
Una platja: Cala Magraner.
Una frase que et defineixi: Apassionada per la vida, la mar i la música.
Optimista, realista o pessimista? Realista amb un somriure.