Jaume Amengual, artesà nàutic

Jaume Amengual és patró i professor de pesca. Ve de la setena generació de pescadors. Ja des de molt petit, amb 9 anys, va començar a treballar a la mar amb el seu pare pescant llagostes a Cabrera. Va estudiar per a patró i en 1984 es va embarcar com a mariner en el llaüt familiar.

Jaume, explica'ns més sobre la teva trajectòria.

Amb 21 anys em vaig comprar la meva pròpia barca de pesca i vaig treballar-hi fins als trenta. Després vaig decidir deixar la pesca per portar una embarcació de passatge i vaig tornar a l'escola a cursar el patró major de cabotatge. Tres anys després, vaig entrar de professor a l'escola nàutica de Palma per fer classes de pesca i biologia marina. A partir d'aquí, comença la meva trajectòria com a formador: uns anys en la cooperativa Jovent impartint classes de manteniment d'embarcacions, cursos de STCW en diferents escoles, monitors de vela, tallers de nusos i de xarxaire. També imparteixo cursos al sector pesquer.

Quins són els reptes de la pesca professional a Balears? Com veus el seu futur?

Hi ha dos aspectes que no es poden obviar: un seria realitzar una pesca més responsable, respectant les pesqueres, tenint en compte els estudis que arriben de la comunitat científica; i, d'altra banda, buscar alternatives de venda de les captures, sobretot, de la flota artesanal, ja que és un producte extret amb tècniques de pesca ancestrals que respecten el medi.

Existeix la possibilitat de crear alguna aplicació per a la venda directa de peix, sense intermediaris ni majoristes: que el comprador vagi a la barca i pugui emportar-se el peix a casa al moment i no haver d'esperar que arribi a la llotja, després passi pel mercat i finalment arribi a casa.

És necessari reflexionar sobre el tema de la pesca. Ens estem quedant sense sector pesquer i això em preocupa. La pesca a Balears ha donat menjar a la població, peix d'aquí, de proximitat.

Quina és la teva experiència treballant amb pescadors?

És una experiència que tinc gairebé diàriament. Els imparteixo cursos de STCW, de mariner pescador i cursos en línia de preparació per als exàmens de patró local de pesca i patró costaner polivalent. Estic molt prop d'ells i m'embarco amb ells per ensenyar-los a pescar amb diferents eines: jonquillera, tresmall.

A vegades són persones que venen d'altres sectors i que no els ve de família. Això es nota, ja que per ser pescador cal portar-ho a la sang i saber els punts febles que té aquest ofici.

Què representa la vela llatina per a un mariner com tu?

Vaig aprendre a navegar amb vela llatina amb el meu pare. Portàvem la vela i els aparells a bord i quan bufava el vent l'aprofitàvem per estalviar combustible. Segur que amb el preu al qual s'ha posat el combustible, avui aniríem més amb la vela.

La vela llatina és una passió que tinc per a la conservació del patrimoni marítim, tant material com immaterial.

Què implica que la vela llatina ara sigui un bé d'interès cultural immaterial?

És la millor manera d'assegurar la conservació d'aquesta forma de navegació i també dels oficis relacionats –mestres d'aixa, calafats, velers– i del vocabulari de les parts de l'embarcació i de la maniobra que s'usen –orçapop, troça, dogal– entre altres.

Estic molt implicat amb la navegació a vela llatina. Imparteixo cursos perquè no es perdi aquesta manera de navegar, ja que les embarcacions de fibra i les ganes d'anar de pressa han fet que gairebé desaparegui la navegació tradicional.

Ets una persona compromesa amb el barri on vius, El Molinar. Quina és la importància de tenir una ciutadania implicada perquè reivindicacions com Al Molinar Port Petit tinguin èxit?

Sí, estic compromès en la conservació del que és nostre, en aquest cas el port que em va veure néixer. La meva família tenia la barca de pesca amarrada al port  i implicar-me en aquesta campanya em va portar molts records. Va ser una lluita de gairebé tot el barri i part de la ciutadania de l'illa. No sempre es guanya una lluita al gran capital i que tothom pugui gaudir d'un espai públic.

Test ràpid per a enamarats

Un llibre: Longitud, la veritable història d'un geni solitari que va resoldre el major problema científic del seu temps, de Dava Sobel.
Una imatge que t'evoqui les Balears: les aigües turqueses del cap Salines.
Una espècie marina: el jonquillo.
Una persona o organització de referència: el meu pare.
Una platja: la platgeta del Molinar.
Una frase que et defineixi: "la mar i jo".
Optimista, realista o pessimista? 100 % optimista.