Els catxalots són una d’aquelles espècies fascinants que neden a la nostra mar, però que no tenim prou presents. Aquesta primavera han estat protagonistes de diverses notícies relacionades amb la proposta que l’Associació Tursiops ha presentat al Ministeri de Transició Ecològica demanant la protecció d’una zona de cria de catxalots al nord de Menorca.
Atenció. Això tan sols és una proposta que s’està estudiant per part del Ministeri i que esperem que sigui aprovada pel Govern espanyol pròximament. El passat 8 d'abril, tots els partits polítics del Congrés i el Senat –amb l’excepció de Vox– van demanar al Govern Espanyol que tiri endavant la declaració de la zona protegida de catxalots al Nord de Menorca. Curiosament, pocs dies abans aquesta mateixa proposta no va ser aprovada al Parlament balear a causa del vot en contra del PP i VOX. Una distracció? O manca de compromís amb la mar Balear?
Esperem que Madrid mogui fitxa i avanci amb la declaració de la reserva proposada per Tursiops. I que, ja de pas, declari d’una vegada les tres reserves marines d’interès pesquer que fa més de deu anys que es reclamen al Sud de Formentera, Nord de Mallorca, i aigües exteriors de Tagomago i d’Illots de Ponent a Eivissa. I que, aquestes sí, s’han demanat repetidament des del Parlament de les Illes Balears.
Sovint oblidem com hem arribat fins aquí. Tot això ha estat possible gràcies a la dedicació, compromís i bona feina que l’Associació Tursiops, liderada per Txema Brotons i Marga Cerdà, ha fet durant les més de dues dècades que estudien les poblacions de catxalots i altres cetacis com els dofins mulars a les aigües balears, analitzant la seva distribució, amenaces i comportament.
Una associació petita que protegeix els gegants de la mar. Exemple de l’important rol que les organitzacions del tercer sector juguen per avançar en conservació marina a les nostres illes i més enllà.
El 2015, el conjunt d’associacions i fundacions de les Illes Balears tenien tan sols 8 persones contractades dedicades a temes marins. Aquesta xifra avui en dia ja passa de les 50. Bona progressió, però encara molt lluny del que seria desitjable i necessari.
Des de Marilles, hem aportat el nostre gra d’arena, no tan sols a Tursiops, el primer projecte que vam finançar. També ho hem fet reforçant la feina que fan moltes altres organitzacions a l’arxipèlag a través de finançament, formació i facilitant una coordinació estratègica que permet que els pocs recursos que existeixen en aquest sector valent, treballador i compromès tinguin el màxim impacte en termes de millora del nostre medi marí.
Aquest i altres temes han centrat bona part de les discussions amb les fundacions donants de Marilles i la Mediterrània que hem tingut aquest mes d’abril a Mallorca. Una reunió que ha tornat a posar de manifest tant les grans oportunitats que hi ha a les Balears per avançar en conservació marina com que el compromís financer d’empreses, famílies i fundacions locals, de moment - i amb molt poques excepcions - és pràcticament inexistent.
ANIOL ESTEBAN - Director
