Víctor Carretero, tècnic en medi marí GOB Menorca

GOB Menorca és una associació ecologista sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és ajudar a aconseguir una economia realment sostenible, compatibilitzant les activitats humanes amb els valors ambientals. Parlem amb Víctor Carretero, tècnic en medi ambient marí del GOB Menorca.

Quina és la teva trajectòria professional?

L'any 2004 em vaig llicenciar en Ciències de la Mar a la Fairlight Dickinson University, als Estats Units, on vaig trobar la meva primera feina com a observador pesquer a les illes Aleutianes, a Alaska. Per motius de visat vaig haver de tornar a Catalunya on vaig començar a treballar en una empresa de medi ambient. Des de l'any 2006 fins al 2012 vaig treballar per al CCAMLR (Commission for the Conservation of Antarctic Marini Living Resources) embarcat com a observador pesquer en vaixells que treballaven en aigües de l'Antàrtida. Entre embarcaments vaig participar com a voluntari a diversos programes de conservació al Perú amb lleons marins, i a Costa Rica amb tortugues marines. També vaig treballar un estiu com a guia submarí a la Costa Brava. El 2012 vaig començar a treballar per a una multinacional dedicada a les pintures antiincrustants, feina que em va portar a viure a Dinamarca durant dos anys. Finalment, per motius personals, vaig decidir traslladar-me a Menorca el 2016 on, després de buscar molt i dedicar-me al turisme, a l'agost del 2018 vaig començar a treballar com a tècnic en medi marí al GOB Menorca.

 

Quines són les línies de treball principals del vostre programa marí?

A pesar que el GOB Menorca ja havia fet diverses actuacions dirigides al medi marí en el passat, no va ser fins a 2018 que va posar en marxa el seu programa de medi marí. El programa se centra en 5 línies principals:

• Control i mitigació dels efectes de la pesca.
• Sostenibilitat en l'activitat nàutica.
• Problemàtica dels residus a la mar.
• Seguiment i gestió de les àrees marines protegides.
• Educació ambiental a favor de la mar.
  

Algunes de les actuacions que han tingut més repercussió són la incorporació al Fons Posidònia de 200.000 €, compromesos des de 2007 per compensar la construcció del dic de Son Blanc (Ciutadella) que va afectar una praderia de posidònia; el compromís de 67 escoles, entitats i associacions de Menorca a no tornar a utilitzar vaixelles de plàstic d'un sol ús en les seves celebracions; i la més recent, la posada en marxa d'un programa d'adopció de trams del litoral de Menorca que ha tingut una increïble resposta social.

Parla'ns més d'aquest programa tan exitós.

En termes de participació, el programa volia arribar a dinamitzar 10 grups i un total de 100 persones. En poc més de dos mesos, el programa compta amb més de 1.580 participants repartits en 92 grups que han adoptat 103 platges, cales o trams de litoral. Una dada interessant és que el programa ha travessat fronteres i s'han apuntat participants de Mallorca i de Catalunya.

El programa d'adopció de trams de litoral de Menorca sorgeix de la necessitat de donar resposta a gent que s'ofereix per cuidar el litoral i també per fer front al greu problema de la contaminació marina. L'objectiu principal és el de dinamitzar grups que s'organitzin de manera autònoma i independent per conèixer, cuidar i estimar el litoral de Menorca, sense la necessitat de ser convocats periòdicament per una organització.

Al meu entendre, l'èxit de la convocatòria es deu a diversos factors. D'una banda, la gent és més conscient de les problemàtiques a les quals s'enfronta el nostre litoral. La més visible és la contaminació per plàstics. També, el fet d'haver passat un confinament ha provocat que molta gent valori més el poder passar temps s la natura, que és el que es proposa en aquesta iniciativa. Un altre factor que podria explicar la resposta social obtinguda és la flexibilitat del programa que permet adoptar trams, no sols platges, triar les dates i l'assiduïtat de les actuacions, i proposa actuar no sols en la zona de la sorra, sinó també en l'aigua.

Els pròxims passos anirien encaminats a poder donar resposta a tota aquesta massa social que ha demostrat la seva preocupació pel litoral menorquí. Per això ens agradaria poder dotar el programa d'una bona estructura que permeti fer un seguiment de les actuacions, que incentivi la participació i que introdueixi als participants en la ciència ciutadana.

 

Quins diries que són els principals reptes del medi marí a Menorca?

Els principals reptes que es troba el medi marí a Menorca són els de desenvolupar una pesquera artesanal forta i sostenible; aconseguir equilibrar les activitats nàutiques amb la conservació dels ecosistemes litorals; reduir la contaminació marina; vetllar per tenir unes àrees marines protegides fortes i funcionals; i educar a les noves generacions perquè desenvolupin una sensibilitat cap al medi marí.

Quina és la teva relació amb la mar? Ens contes alguna anècdota marina?

Amb 10 anys vam anar de vacances a Cabo de Gata. Per primera vegada en la meva vida vaig agafar unes ulleres (d'aquelles que tenien un vidre sencer ovalat) i unes aletes del meu pare. Quan em vaig ficar a l'aigua vaig descobrir un món totalment desconegut i fascinant. Des d'aquell moment vaig tenir claríssim que em volia dedicar a la mar.

Tinc anècdotes per avorrir, però el que m'han ensenyat totes elles és que a la mar no se li ha de tenir por, però sí molt de respecte. A la mar he tingut les millors i les pitjors experiències de la meva vida.

Test ràpid per a enamarats

Una lectura:El temor d'un home savi, de Patrick Rothfuss.
Una imatge: La mar trencant contra les roques de Favàritx els dies de tramuntana.
Una espècie marina: Tauró balena (Rhincodontypus). Sempre m'ha fascinat la seva majestuositat i harmonia.
Una organització o persona de referència: No sap, no contesta...
Una platja: Cala de Biniparratx.
Una frase que et defineixi: Millor una paraula: tossut. Quan se'm fica una cosa entre cella i cella, no hi ha manera de treure-m'ho del cap.
Optimista, realista o pessimista? Depèn del dia, però jo diria més aviat somiador.