Té sentit parlar de deserts sota la mar? Quan imaginem un desert en la nostra ment, imaginem un lloc àrid on l'aigua és extremadament escassa. També podem imaginar un lloc sense vida, amb poca biodiversitat. No obstant això, per contradictori que sembli, també hi ha deserts sota la mar: zones amb poca vida que, per desgràcia, són cada vegada més comunes i creixents a tot el món. Atès que estan sota la mar i solen passar desapercebuts, també s'anomenen "deserts ocults".
Els "deserts ocults" són vastes zones inertes –sovint amb roques nues– en les quals com a màxim podem trobar uns pocs eriçons de mar. Apareixen després de la ràpida desaparició de boscos submarins com els formats per algues o altres plantes marines –hàbitats molt productius i rics en biodiversitat que alberguen diverses espècies. Els deserts submarins es troben a tot el món, però són més comuns en les zones temperades.
L'existència de deserts és un indicador de mala qualitat ecològica i vulnerabilitat. Quants més deserts ocults tinguem i més grans siguin, menys resistent serà la mar al canvi climàtic i a altres pressions com la sobrepesca. A més, la pèrdua de boscos submarins també pot accelerar la deterioració de la qualitat de l'aigua. Desgraciadament, els deserts ocults són un problema cada vegada major i també ho són els múltiples impactes que comporten per a sectors clau com la pesca, el turisme, l'oci o el nostre propi benestar.
El principal factor d'aquest fenomen és l'augment de la població d'eriçons de mar. Els eriçons de mar s'alimenten d'algues i plantes marines: si tenim un ecosistema en equilibri hi haurà suficients peixos que s'alimentin dels eriçons de mar, mantenint les seves poblacions estables; però si s'eliminen els seus principals depredadors a causa de la sobrepesca, llavors la població d'eriçons de mar es dispara, fent desaparèixer el bosc marí i deixant deserts ocults.
Altres factors que contribueixen a l'aparició de deserts ocults són l'escalfament global, la mala qualitat de l'aigua, les espècies invasores i les onades de calor cada vegada més recurrents, que poden desestabilitzar l'equilibri ecològic. Un exemple d'això últim va ocórrer a Austràlia en 2012, quan una onada de calor va elevar la temperatura mitjana de l'aigua a 2 graus centígrads durant 10 setmanes, provocant un col·lapse del sistema ecològic de la zona i deixant un desert de la grandària de 150.000 camps de futbol.
Foto: Jordi Boada.
Al Mediterrani, els deserts ocults solen ser el resultat de l'augment de les poblacions d'Arbacia lixula i Paracentrotus lividus, les dues espècies més comunes d'eriçons de mar, a causa de l'escassetat de peixos prou grans com per a poder menjar-los. El déntol (Dentex dentex), el sarg (Diplodus sargus) o l'orada (Sparus aurata), són peixos amb una poderosa dentadura, capaços d'alimentar-se d'eriçons de grandària mitjana; però també són espècies comercials apreciades que sofreixen una forta pressió pesquera. La sobrepesca redueix la grandària mitjana d'aquestes espècies de peixos, cosa que significa que hi ha menys depredadors que s'alimenten d'eriçons de mar.
La sobrepesca i l'escalfament global són els principals impulsors dels deserts ocults al Mediterrani. A vegades, a la natura poden produir-se esdeveniments que tenen l'impacte contrari. La tempesta Gloria –que va afectar la regió mediterrània en 2020– va provocar la mort de molts eriçons de mar i els investigadors van documentar que els "deserts ocults" tornaven lentament al seu estat de bosc. No obstant això, es tracta d'una excepció perquè, encara que la mar té una gran capacitat de regeneració, la majoria dels deserts ocults són irreversibles i no es regeneraran en boscos tret que prenguem mesures específiques.
Per això és tan important la detecció precoç dels "boscos ocults", per saber què cal vigilar i protegir. Existeixen diverses iniciatives a tot el món destinades a identificar i informar de l'aparició de deserts ocults i programes de seguiment per seguir la seva evolució. Per a això s'utilitzen diferents tècniques: des dels drons aeris -molt útils quan les aigües són clares- i les imatges per satèl·lit, fins a la ciència ciutadana marina que convida al públic a mantenir els ulls oberts i a recollir i compartir dades amb les institucions de recerca.
El projecte Deserts Submarins de la plataforma de ciència ciutadana marina Observadores del Mar, líder a Espanya, anima a bussejadors i submarinistes a col·laborar informant als responsables del projecte sobre els albiraments de deserts ocults a Balears i altres territoris i sobre la presència d'eriçons de mar a la zona.
Participar-hi és tan senzill com pujar una fotografia amb detalls sobre la ubicació, la profunditat i la informació sobre la presència d'eriçons de mar i altres peixos. Hi ha molts altres projectes a la plataforma de Observadores del Mar als quals els ciutadans poden aportar observacions. Dona un cop d'ull, converteix-te en un observador de la mar i uneix-te a la comunitat.
Foto: Jorge Santamaría.
