Notícies

Les pressions del medi marí a Menorca

Publicat 04.02.2021

Compartir

Les pressions del medi marí a Menorca

Els ports i les urbanitzacions de Menorca són les zones amb més pressions sobre el medi marí

L'OBSAM conclou la primera fase d'un estudi d'amenaces antròpiques sobre el medi marí de Menorca amb un llistat de 36 pressions.

Les activitats humanes afecten l’estat del medi marí de Menorca. Durant un any, un equip d’investigació de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) ha estat localitzant les pressions antròpiques, detectant els impactes i elaborant una proposta de restauració dels hàbitats afectats. L’estudi vol contribuir a la millora de l'estat de conservació dels ecosistemes marins i revertir, en la mesura que sigui possible, els impactes que ja estan afectant la mar.

L’estudi d’Avaluació de les pressions i amenaces en el litoral i el medi marí de la Reserva de Biosfera de Menorca ha conclòs la seva primera fase,cofinançada per la Fundació Marilles, la Fundació per a la Preservació de Menorca i l'Agència Menorca Reserva de Biosfera; i amb el suport logístic de l'Institut Balear de la Natura del Govern de les Illes Balears, l'Estació de Recerca Jaume Ferrer (COB-IEO) i l'aprovació de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

Els autors han identificat fins a 36 pressions com l’aqüicultura, la contaminació lumínica o els abocaments. Moltes de les pressions es generen a terra i estan vinculades als ports o a les urbanitzacions costaneres. Segons els investigadors, aquestes són les zones en les quals s'ha de posar més atenció en els plans d'ordenació turística o territorial.

L’estudi ha posat de manifest que pressions produïdes en un petit espai de temps, però amb una gran intensitat, són capaces de provocar un gran impacte negatiu. És el cas dels efectes de les granges d'aqüicultura en la Badia de Fornells, que continuen visibles trenta anys després que l'activitat cessés. O l'abocament puntual de bentonita durant les obres de construcció de la dessalinitzadora de Ciutadella el 2010, que va degradar una extensa praderia de posidònia. No obstant això, s'ha valorat que és possible una restauració d'aquesta zona gràcies a la replantació de posidònia. En canvi, la construcció del dic de Son Blanc s’ha considerat com un impacte irreversible, ja que la seva construcció va suposar l’eliminació directa d’hàbitats.

Marina Bagur, coordinadora del projecte, afirma que: “Una de les feines més interessants i, al mateix temps, la més complicada ha estat determinar els llindars en els quals una pressió pot causar un impacte negatiu sobre el medi.”

Aina Blanco, tècnica col·laboradora de l’OBSAM: “Identificar aquelles pressions susceptibles de generar majors repercussions negatives sobre el medi marí és el primer pas per centrar els esforços a l’hora de fer una gestió integrada del mar i la costa.”

Eva Marsinaych, responsable del seguiment del medi marí de l’OBSAM afegeix: “Per gestionar un espai és necessari conèixer els elements naturals i biològics característics de cada indret, però a la vegada, és igual de necessari conèixer els usos i les activitats que s’hi desenvolupen.”

Rebecca Morris, directora de la Fundació per a la Preservació de Menorca: “Menorca és la Reserva de Biosfera Marina més gran del Mediterrani. Per tal de protegir-la i restaurar-la com es mereix, és essencial un estudi com aquest que analitza els impactes i que no sols permet avaluar de manera més precisa la intensitat de les pressions, sinó també detectar zones que siguin susceptibles de ser sotmeses a una restauració de l'hàbitat o mitigació de les problemàtiques existents.”

Maite Salord, consellera de Medi Ambient i Reserva de BIosfera: “La conservació del nostre medi marí depèn directament de la relació que establim amb ell. L'avaluació d'aquesta relació, de les pressions antròpiques sobre la nostra mar i la nostra costa, són la base sobre la qual elaborar polítiques de sostenibilitat a la Reserva de Biosfera de Menorca. L'estudi de l'OBSAM permet identificar aquells aspectes sobre els quals centrar els nostres esforços”.

Les dades obtingudes indiquen la necessitat de recopilació de més dades, tant bibliogràfiques com empíriques, per avaluar les pressions i els impactes d'una manera més exacta. La informació resultant d’aquest estudi podria incorporar-se a l’Informe Mar Balear, del qual l’OBSAM en forma part.

El projecte –desenvolupat en el marc del programa de Seguiment del medi marí de l’OBSAM– és una primera passa amb la finalitat de convertir-se en un seguiment a llarg termini. Els investigadors seguiran treballant en l’evolució de les pressions, l’avaluació de nous possibles impactes, i la definició de zones sensibles.

Material complementari