"Els éssers humans no tractam la mar com un ecosistema ple de vida, sinó com un objecte més d'un sol ús"

Antonio Martínez Beneyto (Madrid, 1968) és periodista, consultor de comunicació i un amant del mar. Des de fa sis anys, organitza el Fòrum Marí, un espai de reflexió i debat sobre els reptes de la conservació de la mar Balear. La Fundació Marilles forma part del grup promotor d'aquest esdeveniment que enguany celebra la seva 6a edició.  
  

Com va néixer el Fòrum Marí i quins són els seus objectius?  
 

El Fòrum Marí sorgeix del compromís de tres organitzacions mediambientals —Ibiza Preservation, Marilles Foundation i la fundació Pacha—, dos grups empresarials —Alonso Marí Group i ODGroup—, i l'Associació Vellmarí. Va néixer amb l'objectiu de posar la protecció, la recuperació i la regeneració del Mediterrani en el primer pla, en una societat que moltes vegades sembla que viu d'esquena a la mar. Sis anys després parlam de jurisprudència, de ciència, d'educació, turisme, economia, o biodiversitat, entre altres temes. Continuam cridant l'atenció sobre la necessitat urgent que les aigües que tirem a la mar estiguin ben depurades, parlem d'economia circular i, també, de la necessitat de reduir residus. Intentam donar una visió global de la situació en la qual es troba el Mediterrani. 

Ens pots explicar com serà el Fòrum d'enguany? Alguna novetat? 

Enguany el Fòrum Marí serà present a les quatre illes. Volem amplificar el nostre missatge i entenem que després de les cinc edicions que hem fet, la sisena ha de ser de creixement. Eivissa i Formentera han acollit de manera natural el Fòrum fins ara, però la nostra feina no té sentit si no arribam a Mallorca o a Menorca. Els problemes del Mediterrani en el sud de les Balears, també es pateixen en el nord. És necessària una protecció efectiva, cal invertir més a millorar i actualitzar el cicle de l'aigua i hem de ser conscients de la capacitat de càrrega de les nostres illes.   

Aquest estiu ha estat el del debat sobre els límits del territori. També hem batut rècords de temperatura marina i s'ha parlat sobre els efectes de la presència massiva de barques en la mar Balear. Quins creus que són els reptes més importants als quals s'enfronta el medi marí i costaner de les Balears?  

 
El repte fonamental al qual ens enfrontam és el de crear la consciència necessària per a protegir amb urgència la nostra mar. És difícil parlar de regeneració quan la protecció és mínima. Els éssers humans mantenim una relació extractiva sense control amb la mar. No li donam temps per recuperar-se. No la tractam com un ecosistema ple de vida, sinó com un objecte més d’un sol ús. Amb un al·licient afegit, és gratis, no està valoritzat, i no és propietat de ningú.  

I creus que la ciutadania és conscient d'això?  

Cada dia hi ha més persones que som conscients, però encara queden molts que no es volen donar per assabentats de la realitat. Fa vint anys que visc a Eivissa i en fa uns quants més que vinc a les illes i la mar que vaig conèixer poc té a veure amb el que és ara. Les platges i la pressió humana sobre elles, el mateix. La temperatura de l'aigua, la contaminació. I igual que ho veig jo, o tu, la resta de la gent també el percep. Però per desgràcia som curtterministes, pensam en l'interès i la recompensa immediata. Si no aconseguim un canvi en el model actual, les illes Balears que heretaran els nostres fills poc tindran a veure amb el paradís que rebem la nostra generació. Hem cuidat molt malament del nostre patrimoni natural.  

 
A vegades sembla que les entitats de conservació marina parlen per als ja “convençuts”. Com creus que podem fer que el missatge arribi a la ciutadania? I als joves?  

 
Des del Fòrum Marí estam convençuts que és necessari divulgar, difondre, conscienciar. Hem d'aconseguir que la protecció del medi ambient en general i de la marina, en particular, centri el debat de present i de futur. I les administracions, les institucions, les empreses, el tercer sector, i totes i cadascuna de les persones haurem de posicionar-nos i treballar per aconseguir el canvi necessari.  
 
Els joves han de ser protagonistes d'aquest canvi. Molts d'ells són conscients de la situació actual i tenen preocupació del que rebran, per la qual cosa hauran d'involucrar-se. En aquest sentit, des de fa cinc anys organitzem el Fòrum Futur, un espai dedicat als joves de l'illa perquè reflexionin i debatin sobre la situació del Mediterrani, en el qual participen i aporten idees realment interessants.  

 
Sylvia Earle va dir que les Balears poden ser un referent mundial d'esperança per a la protecció de la mar. Hi estàs d'acord?   

Si ens hi posam, estic convençut que ho aconseguiríem. Tenim el capital humà, aquestes illes són pròsperes i hi ha ganes de canviar la situació actual. Ara, només ens queda demostrar que som capaços de remar en la mateixa direcció. 

Quina és la teva relació amb la mar?  

De profund respecte, d'agraïment per tot el que ens ofereix i d'aprenent per tot el que m'ensenya. 

TEST PER A ENAMARATS  

Un llibre:  Joan Salvador Gavina, de Richard Bach.  

Una imatge que t'evoqui les Balears: Les Salines d'Eivissa al capvespre fora de temporada, és mar, arena, savines i pins.  

Una espècie marina: El pop per la capacitat que té de buscar solucions a situacions complexes.  

Una persona o organització de referència: Sylvia Earle com a representant viva dels pioners en l'activisme mediambiental.    

Una platja: Cala Carbó, forma part per moltes raons del patrimoni immaterial familiar.   

Optimista, pessimista o realista: En procés de ser un optimista realista, evitant caure, amb molt d'esforç, en el pessimisme.